Torna el bàsquet de veritat
Vint-i-dos de novembre de 2020. El primer que diré, òbviament, és: bon dia, bona tarda o bona nit, sóc en Jordi Perramón i com que no sé quan llegiu això us dic bon dia, bona tarda o bona nit.
No ens enganyem, és aquí, al bàsquet 'amateur', on trobem la passió real per l’esport de la cistella. És on tenim tones i tones d’il·lusió. Tones i tones d’hores “perdudes” (o guanyades) per jugadores, entrenadors, àrbitres i pares. És aquí on vivim, patim i gaudim del basquetbol de veritat, perquè el bàsquet de veritat no és l'assistència de fantasia de Calathes, ni el triple a pas perdut d’Heurtel ni el moviment impossible al pal baix de Mirotic. El bàsquet de veritat és aquell en què ens toca aixecar-nos ben d’hora per anar a jugar a les 9 del mati a una pista descoberta.
El bàsquet de veritat és aquell on un grup de sèniors de territorial -de la categoria que sigui- s’ajunten en un cotxe per anar a jugar un partit un dissabte o un diumenge a les 19.30h de la tarda. El bàsquet de veritat no és només el partit de les minis de dissabte al matí, sinó que també són els entrenaments setmanals, els partits, improvisar un dinar amb els pares de l'equip, trobar-te que, de cop i volta, tens 6 nenes a casa cridant com a boges.
La pandèmia, la maleïda pandèmia, ens ha condemnat durant mesos a no poder gaudir d’aquests moments, i ens segueix fent la guitza, ja que hem de prescindir de certes coses que abans fèiem amb naturalitat. Per exemple, els pares "freaks" com jo no podem veure els entrenaments de les nostres filles. I per acabar-ho d'adobar tampoc no podem veure els partits perquè les competicions continuen suspeses.
Tot i això, ahir va tornar bàsquet de veritat, va tornar el so d’una pilota taronja al lloc al qual pertany. La meva filla i jo tenim unes ganes folles de sentir el bot de 12 pilotes a la pista. Tenim unes ganes increïbles de sentir els crits d'ànim, les correccions dels entrenadors, el so màgic de les bambes quan impacten contra el terra, contra el parquet o contra el ciment.
Tenim unes ganes inefables que se'ns posi la pell de gallina amb una pilota que entra neta. El bàsquet de veritat, el bàsquet 'amateur', ha tornat, i ho ha fet amb força, amb ganes i sobretot amb totes les precaucions. Ara bé, el més important és que a poc a poc podrem tornar a entrenar, a córrer darrera la pilota, a baixar el cul en defensa i, en definitiva, a jugar.
Estic convençut que això que us he escrit avui no ho signo jo sol. Sé que en Julio i en Joan de Mataró ho signen, com també el Miguel de l'Hospitalet, la gent del Barna, del SESE, de l’Horta, del JAC Sants, del Valldemia, del Minguella, del Claret, de l’IPSI i de qualsevol club de la nostra terra. El bàsquet de veritat ja ha tornat, sí, però caldrà posar-hi seny i fer cas de les recomanacions, perquè si no ho fem el tornarem a perdre, i no ens ho podem permetre.
Autor: Jordi Perramón // Fotografia: Federació Catalana de Basquetbol
