Seguirem somiant

Bon dia, bona tarda o bona nit perquè com us dic sempre no se mai quan llegiu aquesta columna d’opinió.

Hi ha una cançó de sopa de cabra, seguirem somiant, que esta dedicada a un dels seus membres, en Ninyin que va morir jove, i diumenge, aquesta cançó va ressonar en el meu cap, va ressonar just en assabentar-me de primer el rumor i després la confirmació de la mort en un accident d’helicòpter de Kobe Bryant.

Kobe Bryant era (com costa dir-ho en passat) un animal competitiu, una persona amb un talent descomunal per jugar a basquet i un talent descomunal per treballar aquest talent, una combinació que simplement va fer d’ell allò que era, un dels millors jugadors de tots els temps, algú capaç de plegar de jugar, de retirar-se foten 60 punts al seu rival.

La veritat es que no em posaré ara mateix a desglossar les meravelles de Kobe jugador, ni a repassar els anells, títols individuals i premis que ha rebut, no crec que sigui pas necessari, tots els sabem i tots sabem les seves virtuts i defectes jugant a Basket.

El que voldria destacar es que Kobe Bryant, un cop retirat, seguia enganxat a aquest meravellós esport que ens uneix, i s’havia convertit en el mateix que som molts de nosaltres, era el pare d’una jugadora.

Al igual que Kobe el diumenge jo dissabte vaig agafar el meu cotxe i vaig anar en aquest cas a Mataró, a portar a la meva filla a jugar, a portar-la a ella a gaudir del esport que l’apassiona i a disfrutar jo de veure-la jugar.

Es exactament el mateix que feia Kobe Bryant diumenge, portar a sa filla, la Gianna Maria a jugar un partit de Basket, a disfrutar del joc que entusiasmava al pare i a la filla.

Dissabte la Carla, sa mare i jo, tornarem a fer el ritual de cada cap de setmana, el ritual de preparar la bossa de la peque per anar a jugar, el de sortir de casa i anar al camp, i jugarem el partit, i ella desfruitarà jugant i nosaltres veient-la, un ritual que passa a cada casa on tenim un petit (o un gran) que juga, un ritual que també feia Kobe Bryant i Gianna Maria, un ritual que per desgracia ells ja no podran fer.

Kobe Bryant ja era llegenda del Basket, ara aquesta desgracia segurament el converteixi en mite, un mite que somiava en taronja, que somiava basquet, que gaudia jugant-lo, que disfrutava veient com sa filla jugava.

Nosaltres, la Carla, jo, tu, ta filla, ton fill, seguirem somiant, seguirem somiant en basquet, i ho farem perquè es el que ens agrada i perquè es el millor homenatge que podem fer-li a Kobe, seguir gaudint d’allò que tan ell com nosaltres tan estimem.