Dominar les onades que s'han de moure

Bon dia, bona tarda o bona nit perquè com us dic sempre no se mai quan llegiu aquesta columna d’opinió.

A can 24segons.cat varen tenir la idea (no se si bona o dolenta) de donar-me un petit forat per opinar, per dir el que penso, el que crec. Com dic no se si això es una bona idea, perquè jo soc d’aquells a qui el Basket actual, no li agrada, d’aquells que enyora temps passats en que els pivots sabien jugar d’esquenes, en que els bases es valoraven no pas per fotre 30 punts, sinó per fer jugar el seu equip, vaja que soc un bitxo rar i antiquat. Però com em paguen per opinar (em paguen??? Això ho haure de discutir amb en Roger) doncs opinaré una mica, i ho faré portant una mica la contraria al mon.

El primer de tot, i perquè consti en acta, soc el primer que es va alegrar del fitxatge de Sharunas Jasikevicius pel Barça, i estic convençut que amb ell de capità de la nau arribarem al bon port dels títols, de guanyar.

Però per poder guanyar en Sharunas haurà de saber governar la nau en mig de les onades salvatges que sempre colpejant en l’embravit mar blaugrana.

Un mar blaugrana que es com la travessa del Cabo de Hornos, un pujar i baixar continu, un no tenir ni mig segon de tranquil·litat i on les onades tenen forma de critiques, i on les derrotes es transformen en onades de 10 m que impacten a proa i popa de la nau, fent que l’ànim de la gent vagi de babord a estribord...i pel camí, mes d’un vomita el que li surt de dins.

El cert es que aquest problema no es nou, el Barça ha cremat moltes naus per culpa d’aquest haterisme il·lustrat, i atenció, ha cremat naus de tot tipus, des de transatlàntics de luxe com Xavi Pascual o Pesic, fins a barquetes com Bartzokas o Sito.

El problema dels nostres capitans de vaixell no es dominar el que tenen a les mans, el problema es dominar les onades en que s’han de moure.

Saras en això, te un petit avantatge, te a la majoria del públic embadalit, un públic que li aplaudeix tot el que fa, encara que sigui una cagada com una catedral, però com es Saras, li perdonen tot.

Això si, també te, els que faci el que faci, el hatejan a mort, i el cert es que les dues derrotes a les finals de lliga catalana i de supercopa han donat peu a un front fred que ha agitat les aigües blaugranes.

Personalment, el joc que proposa Saras te coses que m’entusiasmen, i altres que de moment, no veig, m’entusiasma veure que Abrines te tirs clars i oberts, m’entusiasma com genera Calathes (tot i que això no es cosa de Saras, es de Calathes que a tot arreu on ha jugat, ha generat barbaritats)

En la part que no acabo de veure esta el tema de la defensa, i atenció, no estem defensant pas malament, però jo aquest flash tan llarg dels interiors en el pick alt, no el veig com quelcom que puguis fer sempre (com a opció defensiva puntual, sens dubte, per tot el partit, complicat), i no ho veig perquè penso que a aquest equip li falta una peça per poder competir, un 5, 5 que per cert ja teníem i que encara no entenc que fa ara mateix jugant a la penya.

Tampoc m’entusiasma el fet de que cada block es faci canvi, es igual si podem passar el block o no, el tema es que hi ha canvis continus ( a la tele sols sents a Saras dient SWITCH, SWITCH) sense importar si en el canvi es queda un gran amb un petit o un petit amb un gran.

Per a mi aquesta forma de jugar genera un problema, que et genera desavantatges amb el canvi, i si be el canvi de quedar-se un petit amb un gran es salvable (tots sabem que el petit pot ostiar a base de be al gran que ha de fer una burrada perquè li pitin falta en contra) el canvi gran petit si em genera dubtes.

Dubtes perquè et trobes que quasi cap pivot, per ràpid que sigui (potser Claver si aguantaria aquest 1x1), pot parar a un exterior que l’encara amb espai i des de lluny, acabes veient a Davies, Oriola, Mirotic defensant a Llull, Camapazzo (per citar-ne un parell), i si ja trenquen a les seves parelles de ball, habitual, que no li faran a un interior, i atenció, ja he posat als interiors ràpids, ja si la cosa es queda amb Pustovyi no es matar-lo, es sotmetre’l a una sessió de tortura, es gravar una snuff movie.

Personalment, a mi les dues derrotes en aquestes dues finals, em preocupen poc o gens, penso, que l’equip ara mateix esta creixent, esta evolucionant, esta assimilant una forma de joc nova i diferent, i això, no ens enganyem, costa.

Com llegia a twitter (no recordo a qui), tot i la derrota, els culers podem estar esperançats, i els merengues, tot i la victòria, poden estar preocupats.

La sort de Saras, es que te un Hype brutal, i de moment, la immensa majoria li perdona absolutament tot, i això es fins a cert punt bo, perquè li dona marge per pencar, per poder navegar en aigües mes someres que fan que dur el vaixell a port no sigui tan complicat.

Aquest hype, fa que tot i fer un resultat baixíssim a la final, no es va arribar a 70 punts (67) s’elogiï el joc ofensiu del equip, jo em pregunto, si enlloc d’estar Saras al timó, estigues qualsevol altre...es parlaria igual?? Ja os dic que no, si XP, Pesic, Bartzokas, Sito...haguessin fet 67 punts, jugant exactament igual....ja tindrien a molts dels que ara alaben Saras, tirant-se al coll, sols espero, que quan això passi, Saras sàpiga navegar, sàpiga portar la nau pel rumb que ell vol, com ell vol, i no fent cas de gent que diu bon dia, bona tarda, bona nit, i que l’únic que fa es opinar, tot i que penso que en aquest cas, es una opinió constructiva.

Com deia.. bon dia, bona tarda o bona nit, perquè no se quan heu llegit això...