Satoransky, un base peculiar i desaprofitat

Tomas Satoransky va néixer a la meravellosa ciutat de Praga un 30 d’octubre de 1991, es un tipus de base atípic, un jugador de 201 que juga en una posició normalment reservada pels mes petits.

Satoransky, Sato, va saltar del USK Praga a l’ACB de la ma del Basket Sevilla, i des de Sevilla va venir a Barcelona, en una etapa que va durar dos temporades, de 2014 a 2016, després va fer el salt a la NBA i de 2016 a 2022 ha estat jugant en diferents franquícies, (Wizards, Bulls,Peicans, Spurs) per tornar a Barcelona el 2022.

Sato es un base peculiar, la seva gran alçada el fa peculiar, i el cert es que la immensa majoria d’entrenadors que ha tingut a can Barça no l’han sabut aprofitar, o com a mínim la sensació que tenim es que no esta aprofitat.

No es un jugador amb una mecànica de llançament especialment rapida, i el cert es que el seu tir de 3 no es del tot consistent, tot i que promitja un 36.7% en triples, però el mes preocupant es el fet que molt poques vegades el veiem postejant. I es aquí on rau la sensació de que esta desaprofitat, un paio de 201, que li treu entre 10 i 15 centímetres de mitjana a la immensa majoria de defensors, i no hi ha cap entrenador que li munti una “horns” perquè rebi al poste baix, i es jugui un 1x1 des de allí.

Personalment penso que Satoransky es deixa l’anima en cada partit, però també es cert que els sistemes de joc no l’acaben d’afavorir, no se li busquen opcions on te avantatge, i a sobre el seu moment de forma no es segurament el millor. Això es nota sobretot darrera, en defensa, on abans era un jugador difícil de superar i ara mateix es un formatge de gruiere, amb una defensa plena de forats que li costen punts al conjunt blaugrana.

Satoransky es un dels millors bases que hi ha a Europa, un jugador que pel seu físic i característiques hauria de ser diferencial, i per desgracia, a dia d’avui no ho es, i no ho es perquè cap entrenador que ha tingut aquests any a Can Barça (ni Saras, ni Grimau ni Peñarroya) li han sabut treure redit, cap li ha sabut esprémer les virtuts ofensives i això l’equip ho nota. Amb Sato al poste baix, podem tenir per un canto un jugador que s’infli a fer punts prop de la cistella o en el seu defecte, un jugador que generi per la resta de companys, si Sato anota prop de la cistella, jugant d’esquenes a cistella com si fos un pivot clàssic, veurem com les defenses es tanquen sobre ell. I si les defenses es tanquen veurem com els “petits” blaugranes, tindran millors opcions de tir, es mes, col·locant a Vesely a 5-6 m al poste alt (posició des de on el pivot txec te bona ma) ens podem inflar a fer punts amb tirs d’alt percentatge.

Sato, no us vull enganyar, es un jugador que sempre m’ha agradat, un base atípic, un jugador que et permet jugar diferent, que et permet generar joc des de posicions poc habituals per un base, però el problema es que ningú l’ha fet jugar en aquestes posicions on “distorsiona” el joc i on fa que les defenses s’hagin d’adaptar a quelcom poc habitual. El coet de Praga es ara mateix un jugador que no marca diferencies, un jugador del que sols veiem algunes espurnes de qualitat, i possiblement es degui a una falta de confiança en el seu propi joc, falta de confiança propiciada per uns sistemes i una forma de jugar que possiblement no siguin les que millor s’ajusten al joc del txec. Satoransky necessita córrer, fer valer el seu físic i la seva potencia, i potser un primer pas es que en el joc estàtic rebi pilotes al poste baix, amb la resta de jugadors oberts i ell jugant-se un 1x1 des de el poste baix.

Autor: Jordi Perramon // Fotografies: Eurohoops, Sport