Quan deixi de cridar-te en un partit...

Bon dia, bona tarda o bona nit perquè com us dic sempre no se mai quan llegiu aquesta columna d’opinió.

Avui he vingut a parlar d’una de les situacions que mes m’està sorprenent d’aquesta Eurolliga, una Eurolliga que te moltes coses que em sorprenen en positiu, com veure que qualsevol pot perdre al camp d’una teòrica cenicienta com es l’ASVEL, o que guanyar a qualsevol rival sigui una lluita titànica.

Això seria lo positiu, hi ha, tenim una eurolliga que te talent per tot arreu, inclús en equips que teòricament no haurien de tenir super estrelles però veure per exemple a Greg Monroe, un jugador amb talent NBA jugant a Munich sorprèn (i a mi m’entusiasma).

Però no parlaré avui d’això, parlaré d’una cosa que em sorprèn, em sorprèn i molt la situació actual del Fenerbahce, un equip pensat i pagat per lluitar per guanyar la Eurolliga i que aquesta jornada ha caigut a casa contra el Zenit de San Petersburg.

Esta clar que el problema del Fenerbahce no es de talent, un equip que a la pista pot posar Vesely, Sloukas, Kalinic,Datome, De Colo, Derrick Williams, Leo Westerman, Ali Mouhammed, Vladimir Stimac o Joffrey Lauvergne no es que vagi precisament curt de talent, dels dits tots tindrien molts minuts a qualsevol equip de la competició, i 5 o 6 d’ells podrien ser tranquil·lament titulars en qualsevol equip top de la competició (Vesely, Sloukas, Kalinic, Datome, De Colo o Lauvergne)

A part d’això, tenim que a la banqueta tenen un geni, Zeljko Obradovic, un dels millors entrenadors de tots els temps en Basket FIBA.

Però llavors que passa? Com pot ser que tenint talent obvi a pista, tenint al millor talent a la banqueta, com pot ser que la cosa no rutlli i ara mateix tinguin un balanç de 5 victòries i 10 derrotes.

Jo personalment sols veig una explicació, confiança, el basquet, aquell joc que defineixo com a esport on es guanya lo inguanyable i es perd lo imperdible es basa en una cosa tan senzillament complicada com la confiança, si tens confiança en el teu tir, entrarà, si tens confiança en la teva defensa, robaràs la pilota, si tens confiança en que agafaràs el rebot...l’agafes, si tens confiança en la persona que dirigeix des de la banqueta, digui el que digui, funcionarà.

Mireu, fa molts anys, jo vaig, per circumstancies, haver de fer un doble paper en el club que jugava, em va tocar ser jugador-entrenador, una circumstància que no havia experimentat mai.

Tenia clar que per ser entrenador lo mes important no es quant Basket saps, lo mes important es que el jugador al que et dirigeixes, cregui en tu, i perquè cregui en tu has de donar la sensació de que es obvi que l’única solució bona es aquella que tu proposes, i això sols passa si tu com a coach transmets confiança, si la transmets, ja pots dir el que vulguis, perquè l’equip farà la resta, i a menys que sigui una barrabassada, la cosa acabarà funcionant.

Que crec que li passa ara mateix al Fenerbahce, el que passa es que per la raó que sigui, Obradovic no aconsegueix transmetre aquesta confiança als seus jugadors, i la prova la tenim a la roda de premsa del dia del Barça on deia mes o menys que se sentia abandonat per l’equip.

I el cert es que aquesta es la imatge que trasllada tan el propi Obradovic com els seus pupils, penseu que hi ha una frase de Obradovic que a mi m’entusiasma i meravella, una frase que ve a dir algo com això: "No et preocupis si et crido en un entrenament o partit, es senyal que m’interesses, preocupa't quan no et cridi en un entrenament o partit, perquè es senyal que no m’interesses."

Una frase, en si mateixa demolidora, perquè aquesta temporada hem vist a Obradovic massa cops assentat a la banqueta, mirant-se com li van foten osties al seu equip, i ell, sense aixecar-se de la banqueta, ell sense estar allà a la banda, amb la cara de difunts tons del codi de colors del pantone.

Crec, des de la meva humil opinió, que Obradovic ja no te interès en aquest equip, que ja no creu en aquest jugadors, i no te interès perquè els jugadors no creuen en Obradovic, com ell diu l’han abandonat.

Recuperar aquesta confiança es terriblement complicat, costa molt guanyar-la i molt poc perdre-la, i el problema es que mentre estàs així, les derrotes s’acumulen, i ara mateix el conjunt otomà esta ja al límit, no pot perdre gaires partits mes, i menys en la que es, sense cap mena de dubte, la millor Eurolliga dels últims 15 o 20 anys.

 

Autor: Jordi Perramon // Fotografia: Gigantes del Basket