L'Eurolliga assenta un precedent

Bon dia, bona tarda, bona nit, sóc en Jordi Perramón i com que no sé quan llegiu això us dic bon dia, bona tara i/o bona nit.

Qui em coneix, sap que soc dels que s’emprenya com una mona quan en un camp, s’insulta al equip rival, al àrbitre o a un jugador, es una actitud que em repugna i fastigueja i que demostra que qui ho fa te una nul·la educació esportiva. Es mes, he arribat a tenir enganxades per twitter amb gent d’algun grup d’animació per defensar que no s’insultés a per exemple Rudy Fernandez quan ve al Palau, i diguem que va ser una conversa ...pujadeta de to, sobre tot per l’altre part.

Avui l’Eurolliga penso que ha assentat un MAGNIFIC PRECEDENT, multar a un club per insults, i a un membre d’un staff tècnic per fer una arenga diguem que molt poc adequada, o molt fora de lloc.

Penso que aquest 4.000 euros imposats al Madrid han de servir perquè a partir d’avui no es permeti a cap camp, a cap ni un, insultar, i si hi ha insults, que les multes vagin caient, i augmentant. No pot ser que la gent vagi al camp, a insultar, a faltar, al camp, hi anem a disfrutar dels tirs de Mirotic, del clutch de Higgins, de les delícies al poste baix de Tomic, dels triples d’Abrines, de la lluita sense quartell d’Smits, dels pebrots d’Oriola, de la defensa de Claver, de la polivalència de Hanga, de la polivalència de Davies, de les molles de Kuric, de la creativitat ofensiva d’Heurtel, inclús dels crits, bronques i sapiència de Pesic.

En definitiva, tenim masses coses interesants per seguir, per degustar, per assaborir tantes que l’insult simplement no hi te lloc, perquè implica deixar de disfrutar d’algunes d’aquestes coses que no ens podem perdre. Hem d’aprendre que no fa falta insultar a ningú, que el que hem de fer es disfrutar, perquè a mes a mes, aquest any tenim equip per posar-nos pitet, perquè ens fa disfrutar i molt. L’Eurolliga com dic ha sentat un precedent, i ara hauria de aplicar aquest criteri a tots els camps on passi, es igual si es al Palau, a la sala Pionir, a la ma d’Elias (me la bufa com es digui ara el camp del Maccabi, sempre serà la ma d’Elias) o el pavelló de les dues mentides (si, ja sabeu el de la pau i l’amistat).

El que esta clar es que aquest precedent ha de servir perquè la competició millori, perquè el públic aprengui, i perquè deixem de normalitzar comportaments del personal que no tenen res de normals. Jo vull poder anar al Palau amb ma filla de 9 anys i que ella sols em parli de Basket, i no que em pregunti coses com: "Papa, perquè aquest senyor només diu males paraules?"

Hem de ser conscients, que això es un esport, un meravellós esport, i que no podem permetre que hi hagi gent, que sols vingui a vexar-lo, a faltar-lo, a convertir-lo en allò que no hauria de ser. Jo vull anar al palau i tenir al costat un Sr. Del equip rival i que puguem parlar, discutir de Basket, que els dos ens apassionem amb allò que passi a la pista, y que el Basket no torni a sortir a les noticies per culpa de gent que insulta al rival o al àrbitre.

El problema, lo greu, es que segurament, aquest sanció, no servirà de res en absolut, la gent seguirà anant al camp a deixar-hi anar les seves frustracions, a insultar al rival o l’àrbitre. L’Eurolliga crec a sentat un gran precedent, esperem que no es quedi en un gest estètic, un gest que sols servirà perquè alguns es facin la víctima, esperem que sigui un gest on l’única víctima sigui la mala educació esportiva, una mala educació que no sols hem de combatre...hem de treure-la dels nostres camps.

 

Autor: Jordi Perramón // Fotografia: COPE