'IL GRANDE CESARE RUBINI' I LA COPA D'EUROPA DE 1966
Amb motiu del 57è aniversari de la 1a Copa d'Europa de l'Olimpia de Milà i de la 1a F4 de la història de la màxima competició continental, volem recordar Cesare Rubini, el primer gran mite de l'esquadra llombarda.
Un personatge que va triomfar en dos esports tant diferents com el pallacanestro, és a dir, el basquetbol, i el pallanuoto, o waterpolo. I ho demostra el fet que formi part del Hall of Fame de les dues disciplines.
Rubini va néixer a Trieste l’any 1923, quan la Lega ja feia tres anys que rutllava, amb dos equips milanesos com a primers campions: el Constanza i l’Assi. ‘Il grande Cesare’ va fer les seves primeres passes com a jugador de bàsquet a la seva Trieste natal.
Eren els anys 30, una dècada de domini de la desapareguda Ginnastica de Triestina. En graduar-se l’any 1941, va decidir fer les maletes cap a la capital de la Llombardia, Milà.
Una ciutat amb una cultura waterpolista en expansió, un esport que el nostre protagonista seguia des de ben petit. A més, feia poc que Adolfo Bogoncelli havia fundat un projecte potent sobre l’esport de la cistella: l’Olimpia de Milà, creat l’any 1936 i que buscava la unió dels grans equips de la ciutat. Era, doncs, la oportunitat perfecte per fer realitat les seves dues grans passions. A Milà iniciaria una carrera meteòrica liderant la mítica Borletti, amb qui guanyaria 6 'scudetto' entre 1948 i 1957, i dirigint posteriorment la Simmenthal a les banquetes entre 1957, quan exerciria d’entrenador-jugador, i 1973, sumant 9 títols de la Lega, una Copa italiana, una Copa d’Europa i dues Recopes. La Copa d’Europa de 1966, en la primera final a quatre, seria el punt culminant d’una singladura meravellosa.
Un camí compartit, en una part del trajecte, amb un altre històric: Sandro Gamba. Amb ell posaria el nom de Milà a l'aparador dels grans clubs continentals, en uns primers anys de la Copa d'Europa de torcebraç entre els equips soviètics i el Reial Madrid.
Tot plegat, en una final cèlebre disputada al Palazzo dello Sport de Bolonya contra l'Slavia de Praga de Jiri Zidek o Jiri Zednicek a qui van superar per 77 a 72 amb 21 punts de Gabrielle Vianello i Skip Thoren; i amb 14 crèdits del futur campió NBA amb els Knicks Bill Bradley.
El format, per primer cop, va ser en F4, disputada entre el Palalido de Milà i el Palau dels Esports de Bolonya. L'AEK d'Atenes d'Amerikanos i Trontzos i el CSKA dels Lipso, Volnov o Alachachian van ser els altres dos participants. El sistema es repetiria l'any següent a Madrid.
Com a jugador de waterpolo va marcar una època al costat del llegendari Mario Majoni, amb qui va guanyar l’or dels Jocs Olímpics de Londres 1948. Una selecció, l’azzurra, que va rebre el nom de ‘Il settebello d'oro'.
Cesare Rubini moriria a Milà el 8 de febrer de 2011 a l’edat de 87 anys, i com us podeu imaginar, va ser un dia de dol nacional per una figura que juntament amb Sandro Gamba i Dino Meneghin representen millor el basquetbol italià.





