Primera cita entre el Barça i la Virtus de Bolonya a l'Eurolliga o el 'show' de Manudona

Agafem la màquina del temps i marxem fins la temporada 2001-2002, la primera en la qual l’Eurolliga va ser la única màxima competició continental, després que el curs anterior també es disputés la Suprolliga.

Concretament ens hem d’aturar al 18 d’octubre del 2001, en un matx de la segona jornada del grup B de la fase regular que es va disputar al Palau Blaugrana. Els dos equips arribaven a la cita després de dues victòries còmodes. Els d’Aíto havien superat l’Opel Skyliners a domicili per 74 a 88 i els de Messina havien apallissat a casa el Zalgiris Kaunas per un escandalós per 90 a 54.

Ara bé, a nivell de context, els dos conjunts estaven a anys llum, tenint en compte que els culers havien caigut estrepitosament contra la Benetton de Treviso als playoffs de vuitens de final del curs anterior. Una eliminació que serà sempre recordada per la inoportuna apendicitis de Pau Gasol, que el va impedir jugar al Palaverde.

Per la seva banda, la Virtus era la vigent campiona  d’Europa, havia sumat la seva segona corona en imposar-se al TAU Ceràmica i venia d’assolir la millor temporada de la seva història amb la consecució del triplet en una LEGA d’altíssim nivell.  

Tan Barça com Virtus mantenien l’estructura principal dels seus equips, amb la incorporació destacada pels blaugranes del malaurat Ademola Okulaja, després de la marxa de Gasol a Tennessee. Hugo Sconochini, fitxat per Querejeta, era la única baixa sensible dels de Messina, que havien incorporat Sani Becirovic.

El Barça va saltar al parquet amb Sarunas Jasikevicius, Rodrigo de la Fuente, Alain Digbeu, Ademola Okulaja i Efthymios Rentzias. Els visitants ho van fer amb Manu Ginobili, Marko Jaric, Matjaz Smodis, Antoine Rigaudeau i Rashard Griffith.

El primer quart del Barça va ser bo, amb ritme anotador i mantenint el torcebraç italià per deixar un 25 a 19 favorable als locals. Després de dos períodes amb un lleuger avantatge foraster, es va arribar al darrer període amb tres punts d’avantatge pels de Messina, amb un 59 a 62 que no feia pas presagiar el desenllaç final.

I és que el darrer lliurement del partit va ser terrible pels blaugranes, que es van veure insultantment superats per la superioritat dels de Bolonya. Els d’Aíto només van ser capaços d’encistellar 10 punts en 10 minuts, i els 23 de la Virtus van deixar un silenci fred al Palau i un dolorós 69 a 85 final.

Els 20 punts de Ginobili van liderar la victòria del campió, que va tenir com a segona espasa Rigaudeau amb 14 punts, a Becirovic amb 12 crèdits i 7 assistències, i sobretot un dominant Rashard Griffith, amb un doble doble de 16 punts i 13 rebots.

Arturas Karnishovas, amb 18 punts, va ser el líder del Barça; que només va tenir l’ajut de Saras, amb 13 punts i 5 passades de cistella, i d’Okulaja, amb 10 punts i 8 rebots.

A la segona volta, els culers tampoc van poder superar la Virtus al Palamalaguti, i van caure per 91 a 81.

Malgrat tot, els d’Aíto acabarien segons de grup, per darrera de la Virtus, però no passarien el tall del Top 16 en no poder superar la Benetton. Mentrestant, l’equip italià perdria el partit pel títol contra el Panathinaikos de Dejan Bodiroga, en una Final Four disputada a Bolonya!