La història de Wat Misaka, el primer jugador no blanc de l'actual NBA

Avui tenim un relat ben potent. I és que toca parlar de Wataru Misaka, conegut com a Wat Misaka. Un base estatunidenc d’origen japonès que va trencar la barrera racial al basquetbol nord-americà en ser el primer jugador no blanc i el primer d’origen asiàtic a jugar a la BAA, l’actual NBA. Curiosament, el mateix any en què Jackie Robinson va trencar la barrera racial al beisbol. I ho va fer defensant la samarreta dels Knicks.

La seva etapa a  Nova York, però, va ser anecdòtica. Va jugar 3 partits i va anotar 7 punts abans de ser tallat a mig curs. El seu debut, però, no va tenir gaire reconeixement per part de la Lliga. En paraules de Misaka: “No va ser gran cosa, a ningú l’importava”. Malgrat tot es va convertir en un heroi per molts nisei com ell, és a dir, la segona generació de japonesos americans.

I és que la història de superació es comença entendre si tenim en compte que el nostre protagonista, nascut a Odgen un 21 de desembre de 1923, va créixer en la pobresa del soterrani de la barberia dels seus pares, Tatsuyo i Fusaichi Misaka, en una zona perillosa del carrer 25 coneguda per la prostitució. Ell recordava el barri com un “gueto”. De fet, aquella època estava marcada per una mena d’apartheid encobert. Els nens nisei eren exclosos de les activitats extraescolars i jugaven en les seves pròpies lligues de bàsquet i beisbol. Molts restaurants es negaven a servir-lo per la seva ètnia i els veïns canviaven de vorera per evitar-lo.

Fins i tot la mare va proposar tornar al lloc d’origen de la família, Hiroshima, però Misaka s’hi va negar i al cap de cop temps lideraria l’Institut d’Odgen el campionat estatal de 1940 i el campionat regional de 1941. El desembre d’aquell any Japó va atacar Pearl Harbor, fet que va provocar que molts japonesos americans fossin internats a camps de concentració, la coneguda com a zona de reubicació, arran de l’assenyalament per part de la població als americans d’origen japonès. No va ser el cas de Wat Misaka, que a les files de Weber College seria nomenat Millor Jugador del Torneig Universitari de 1942 i Atleta de l’any de la organització el 1943.

Aquests mèrits el permetrien tenir un lloc a la Universitat de Utah, a qui conduiria al títol nacional de l’NCAA de 1944 en superar Dartmouth a la pròrroga per 42 a 40. Una fita assolida gràcies a la invitació que van rebre per la retirada d’Arkansas. Però Misaka va haver d’interrompre els seus estudis després que el cridessin a files per exercir de sergent major a la Segona Guerra Mundial tot i la hostilitat del gruix de la opinió pública a causa de la seva ascendència.

En tornar als Utes, a diferència dels seus companys, va haver de passar de nou les proves per a la seva readmissió. L’any 1947 els Utes derrotarien Kentucky per 49 a 45 al partit pel títol del NIT, en una actuació memorable de Misaka, que va defensar a la perfecció al base Ralph Beard.

Aquelles efemèrides, en una època de fort sentiment anti-japonès, va fer que dins dels camps d’internament Misaka esdevingués un símbol cultural. El seu èxit esportiu va donar un gran impuls a la comunitat japonesa americana. A Utah, unes 20.000 persones van celebrar els triomfs amb una desfilada el març de 1947.

Després d’haver defensat l’elàstica knickerbocker, Misaka va declinar jugar amb els Harlem Globetrotters i s’acabaria dedicant a l’enginyeria a Utah, on moriria el 20 de novembre de 2019 als 95 anys. El 22 de gener de 2022, els Utes li retirarien la samarreta amb el dorsal 20. La seva vida, admirada per Jeremy Lin i a qui Misaka veuria debutar al Madison, va inspirar un documental, una exposició i, fins i tot, una obra de teatre.

Sobre aquells temps foscos de la reubicació, Misaka deia: "Ser lliure –amb molts prejudicis però lliure- va ser una experiència realment estranya per mi. I encara més jugar al joc que més estimava al meu estat natal mentre altres eren tractats com a criminals."