El dia que Delaney Rudd va profanar el Palau Blaugrana

Toca parlar de Delaney Ruud, base estatunidenc que va defensar l’elàstica de l’ASVEL entre 1993 i 1999, any en què va penjar les botes. A l’equip francès va esdevenir una autèntica llegenda, fins al punt que li van retirar la samarreta amb el dorsal 4.

Nascut un 8 de novembre de 1962 a Hollister, Carolina del Nord, el nostre protagonista va iniciar-se al món de l’esport de la cistella a l’institut d’Eastman, a la seva ciutat natal. En acabar la secundària va enrolar-se a la Universitat de Wake Forest, on hi jugaria entre 1981 i 1985. Amb els Demon Deacons de Winston-Salem, Rudd va jugar la post temporada en tres ocasions i va aconseguir classificar-se per l’Elite Eight el 1984.

Malgrat que va ser draftejat pels Utah Jazz, Rudd no va debutar amb la franquícia de Salt Lake City fins el curs 89-90’. Abans, havia passat per equips discrets de la CBA i havia jugat dues temporades al PAOK de Salònica.

A Utah va ser el segon espasa del mític John Stockton, tot i que va gaudir d’un instant de glòria al cinquè partit de la final de la conferencia est de l’NBA de 1992 contra Portland. La baixa per un problema a l’úll d’Stockton, va fer que Jerry Sloane donés les regnes de l’equip a Delaney Rudd, que amb un triple sobre la botzina va forçar la pròrroga contra els Blazers. Tot i la proesa, els d’Oregon accedirien a Les Finals, perdudes contra els Bulls de Jordan.

Després d’una altra experiència breu a la CBA, va ser justament l’equip que aleshores dirigia Rick Adelman que va incorporar el nostre personatge l’estiu de 1993. Però la seva experiència als Blazers va ser testimonial, i al cap de poc va abandonar l’NBA per aterrar a França de la mà del Racing de París. Finalment, de l’equip parisenc passaria a l’ASVEL a finals d’aquell 1993.

Seria al club de la conurbació de Lió on Delaney Rudd tindria els seus millors anys com a jugador professional, amb qui guanyaria dues Copes de França consecutives. Entre d’altres, a títol individual va afegir al seu palmarès 2 MVP’s al millor estranger de la Lliga gala i el guardó al millor jugador de la Copa d’Europa de 1996.

I tot i que l’ASVEL va perdre dues finals de Lliga contra el Pau-Orthez i una contra el Racing de París, va causar una gran impressió a les competicions europees. Motiu pel qual hem triat un partidàs de Rudd al Palau Blaugrana en un duel de la màxima competició continental contra el Barça d’Aíto.

Ens situem a la cinquena jornada de la primera fase del Grup C, un 16 d’octubre de 1996. Els dos equips arribaven amb el mateix balanç de 3 victòries i 1 derrota, el Barça havia caigut a Ljubljana i l’ASVEL a Split, i era un matx capital pels culers pel desenvolupament de la competició, tenint en compte que s’arrossegaven els resultats a la fase següent. 

Ja us avancem que Delaney Rudd va fer un vestit nou al Barça i va regalar el triomf als francesos per 78 a 81. I és que el base de North Carolina va encistellar 35 punts amb una sèrie increïble en el tir: 6 de 9 en tirs de 2 i un espectacular 6 de 8 en triples; a més de 4 rebots, 4 assistències i 5 tirs lliures sense error.

La superioritat de Rudd va ser tan manifesta que al final del partit, Aíto va dir que l’espectacle que havia ofert no es veia en gaire partits de l’NBA.

La resta de jugadors de l’equip de Gregor Beugnot, amb futurs ídols del Palau com Digbeu o amb noms com Bilba, Nebot, Adams o Rippert, van aconseguir desesperar el Barça en defensa, fins al punt de deixar en un poc habitual 0/5 en triples al bombarder Xavi Fernández, atziac en el tir i que ni tan sols va intentar penetrar.

Tot i els intents de Jofresa i Karnishovas, amb 15 punts cadascun, i d’Esteller, màxim anotador local amb 16 crèdits, Rudd va fer inútils els esforços dels tres defensors que va col·locar Reneses per intentar parar el base nord-americà: Díez, Esteller o Karnishovas. Rudd, a més, va alternar les posicions d’1-2 i va fer mal al Barça quan l’equip català va defensar en zona.

Ara bé, encara que els francesos es van endur una victòria que no aconseguia ningú al feu blaugrana des de la Cibona 22 mesos abans, el Barça va anar per davant durant trams de partit.

En un Palau desangelat, els culers només van ser superiors a l’ASVEL en la faceta rebotadora, però irònicament el rebot més important el va capturar el visitant Pluvy a 55 segons pel final, fet que desembocaria en una cistella que va resultar definitiva.

A la segona volta, a l’Astroballe, l’ASVEL s’imposaria per 91 a 90 a la pròrroga amb un gran Rudd. Com ja deveu saber, els dos equips es van tornar a veure les cares a les semis de la Final Four de Roma. Aleshores, el Barça ja amb Sasha Djordjevic, es va desfer dels gals per 77 a 70 tot i un altra gran actuació de Rudd.