El mal anomenat bàsquet modern
Bon dia, bona tarda, bona nit...així es com comença cada setmana el podcat de Basket que faig, i així es com iniciaran els meus escrits aquí, a www.24segons.cat.
Per tant, bon dia, bona tarda, bona nit perquè no se quan llegiu això, soc en Jordi Perramón i soc un habitual emprenyador (perdo oient) de les transmissions del barça que fa l’equip de 24segons.cat.
Primer i abans de res donar les gracies en Roger i a tot l’equip de www.24segons.cat per donar-me aquest petit racó a la seva web i per de tant en tant donar-me veu també a les retransmissions.
La veritat es que portem molt de temps parlant de Basket en Roger i jo, i la seva proposta de tenir un foradet aquí, m’il·lusiona, un foradet on de tant en tant us donaré la tabarra, uns dies donant opinió, potser altres portant algun personatge vintage o potser proposant-vos un joc per tal de descobrir de qui parlo.
Personalment, qui em coneix, sap que jo en Basket soc un tiu, diguem que antiquat, d’aquells a qui un partit com el del passat diumenge entre el Betis i el FC.Barcelona...tiren enrere.
I em tiren enrere perquè per mi, la línia de 3 ha de ser un recurs mes del joc, i no l’únic recurs del joc, pensem que en aquest últim partit ACB, Betis i Barça van ficar 18 triples cada un (54 punts) i curiosament ho van fer tots dos tirant 35 cops des de aquesta distancia.
Els dos equips, van acabar tirant mes de 3 que de dos, el betis va fer 18 de 34 de dos i el barça 15 de 24, cosa que a mi personalment em sembla una aberració.
I m’ho sembla perquè jo soc un enamorat del joc de conjunt, d’aquell en que movem la pilota i aconseguim un tir fàcil sota la cistella d’un company, soc un enamorat de veure como qualsevol jugador (especialment els interiors) es posen d’esquenes a la cistella i a base de fintes, reversos i recursos tècnics aconsegueixen fer volar el seu defensor i anotar, o simplement treure un semi ganxo o un fadeaway per acabar sumant.
Sóc un enamorat del nostre esport tan friqui que em fixo en detalls, detalls com que un jugador no baixa la pilota per tirar, que un pivot que captura un rebot ofensiu no baixi la pilota, detalls com que un jugador li tanca el rebot a un altre, detalls com que s’executin be els bloquejos.
I m'hi fixo perquè el bon Basket, el bo de veritat, no es el que fica triples des de casa seva, es el que fa be quants mes detalls millor, perquè cada detall ben fet, es una dècima mes de temps que temps per llençar, cada detall ben fet es mitg metre d’avantatge que treus, cada detall ben fet que fas, es poder arribar a tapar o puntejar un tir, cada detall ben fet es la possibilitat de tallar una pilota.
El Basket, com la vida, son detalls, quants mes detalls fas be, mes fàcil es tot, mes fàcil es aconseguir el teu objectiu.
Avui, el meu objectiu era fàcil, presentar-me, que sapigueu que trobareu, que podeu esperar, i el que trobareu es un boig pel basquet, algú que disfruta tant veient un CSKA Barça com un Grup Barna Círcol Catòlic de preminis femení (aquí ho passo pitjor...perquè juga ma filla), algú que tot i que ja hauria d’estar retirat, (tinc 45 anys i 20 quilos de mes) segueix jugant federat...i disfrutant.
Com us dic, el Basket, són detalls, i personalment, aquest Basket que mal anomenem modern, cada cop en fa menys de detalls, si es cert ara qualsevol tiu pot tirar de tres, inclús botar, però s’han deixat de fer altres detalls, detalls que enriqueixen el joc, que el tornen mes imprevisible, mes ric, mes meravellós...ara el detall en molts partits, es redueix a que tiris de tres...cada cop de mes lluny.
En fi, bon dia, bona tarda, bona nit perquè no se quan heu llegit això, sols us prometo que tractaré de fer en els meus articles, quants mes detalls basquetbolistics millor, ens veiem per aquí.
Autor: Jordi Perramon // Fotografia: Diario de Sevilla
