Amb l'Alejandra Llambés recuperem del racó de la història personatges dels equips rivals que visiten el Palau Blaugrana que han estat autèntiques llegendes dels seus clubs. Biografia i partits històrics com a binomi.
El nostre personatge d’avui, rescatat d’aquest “Racó de la història”, és Nemanja Duric, jugador i tècnic de l’Estrella Roja de Belgrad. Duric va ser un secundari de luxe en la seva etapa com a jugador i com a entrenador, essent un dels principals representants del Crvena Zvezda de la dècada dels seixanta, una època, val a dir-ho, en la qual no hi va haver grans noms il•lustres.
El nostre protagonista ha sortit una pila de vegades a les nostres transmissions. I és que Pep Cargol, un aler d’ofici, es va convertir en el primer jugador gironí en guanyar la màxima competició continental, i ho va fer a saragossa 95’ davant l’antic Olympiakos del Pireu amb una actuació clau. El segon gironí que va assolir aquesta fita, per cert, va ser Jordi Trias amb el Barça a París 2010.
Avui ens hem fixat en Cesare Rubini, probablement el primer gran mite de l’Olimpia de Milano i que, atenció, va triomfar en dos esports tant diferents com el pallacanestro, és a dir, el basquetbol, i el pallanuoto, o waterpolo. i ho demostra el fet que formi part del Hall of Fame de les dues disciplines.
Ens visita el Brose Baskets, un rival sense gaire entitat històrica i que fins fa ben poc era un desconegut en el panorama de la Bundeslliga. Avui dia, però, és l’autèntic dominador d’Alemanya i ha tingut a les seves files jugadors de primeríssim nivell europeu. Però com que la majoria d’ells encara segueixen en actiu ens hem fixat en un jugador menys mediàtic, l’escorta serbi Ljubodrag Simonovic, un dels primers estrangers que va vestir l’elàstica del conjunt de Francònia, entre 1976 i 1978.
Avui ens hem fixat en John Robert Holden, base mític del conjunt moscovita entre els anys 2002 i 2011. Un jugador que va liderar la millor generació moderna d’esportistes del CSKA i amb qui va guanyar 2 Eurolligues. La primera l’any 2006 a Praga. Va ser la primera corona europea del russos des de 1971, i va superar en unes semifinals molt polèmiques al Barça, i al Maccabi a la final.
Avui ens hem fixat en Mirsad Turkcan, històric dorsal 6 dels turcs i un dels dos únics jugadors que té la samarreta retirada pel Fenerbahce juntament amb Omer Onan. Turkcan va jugar del 2006 al 2012 al Fenerbahce i va formar part de la darrera temporada de l’aleshores Ulkersports, la 2005-2006. El nostre protagonista, un aler-pivot turc però amb orígens bosnians i serbis, va destacar com a rebotador durant els seus 19 anys de carrera.
Avui ens hem fixat en Derrick Sharp, jugador de referència dels macabeus entre finals dels noranta i principis del segle XXI, de 1996 al 2011. Sharp, nascut a Orlando fa 46 anys, va vestir durant 15 campanyes la samarreta històrica del Yad Eliyahu, amb qui va guanyar dues Eurolligues, les de 2004 i 2005, i la Suprolliga de la FIBA l’any 2001.
Avui ens hem fixat en Petar Naumoski, base de llegenda de l’Efes Pilsen i el millor jugador de la història de Macedònia, malgrat que quan va néixer a Prilep l’any 1968 el seu país encara formava part de l’antiga Iugoslavia. Aquest cop hem volgut fer referència al darrer partit de Naumoski però a l’Eurolliga. Justament va ser a les files de l’actual Fenerbahce, aleshores només Ulker. Parlem de la jornada 6 del Top 16, un 8 d’abril de 2004.
Avui ens hem fixat en Dimitrios Papanikolaou, un jugador llegendari grec que va militar als dos grans equips hel•lens i que té l’honor de ser l’únic que va guanyar la triple corona amb els vermells i els verds. El 21 d’agost de 2011 l’aler atenenc va anunciar que es retirava de les pistes després de 19 anys com a professional i de 17 a l’elit de l’esport de la cistella. Sempre a Grècia, la carrera de Papanikolaou està marcada per l’èxit.
Avui ens hem fixat en Robertas Javtokas, el culturista lituà, un jugador que aquest juny passat va decidir penjar les botes als 37 anys. El tauró de Siauliai, l’altre sobrenom amb el qual se’l coneix pel tatuatge que té al braç esquerre, va anunciar la seva retirada a la prèvia del cinquè partit de la final de la LKL. Va ser el seu últim matx com a professional. I tot i els seus testimonials 7 segons a pista, Javtokas es va acomiadar amb la seva novena Lliga.
“En un Racó de la Història”, una secció que compartim amb els nostres companys de Pick and Pop i que consisteix en parlar d’un partit històric del nostre esport. Nosaltres ho hem canviat una mica i parlarem d’un partit concret que ens servirá per presentar un personatge cèlebre de l’equip rival. Avui, retrocedim fins el dia que es va retirar Fragiskos Alvertis. Parlem del 12 d’octubre de 2009.
