Amb l'Alejandra Llambés recuperem del racó de la història personatges dels equips rivals que visiten el Palau Blaugrana que han estat autèntiques llegendes dels seus clubs. Biografia i partits històrics com a binomi.
Recuperem aquesta secció cèlebre de 24segons.cat després de molt de temps, i és que des d’abans de la pandèmia que no remenàvem els nostres arxius històrics a la recerca d’un personatge capital de la història de l’equip que visita el Palau Blaugrana. Avui ens hem fixat en el mític Alain Gilles, base-escorta llegenda de l’ASVEL i el jugador més important del basquetbol francès del segle XX, conegut amb el sobrenom de ‘Monsieur Basket’.
Canviem lleugerament l'objectiu d'aquesta secció, un personatge hisòric del rival del Barça a l'Eurolliga, per parlar de la segona Copa que es va disputar a Granada. Va ser l'any 1995 i ens ho explica l'Alejandra Llambés.
Avui ens ha estat francament difícil triar un personatge ja retirat que hagi estat clau en la història del Bayern, tenint en compte que l’equip va tornar a la primera línia l’any 2008 o que Nihad Dedovic encara està en actiu. Tot i que hauríem pogut triar les figures dels tècnics Emir Mutapcic o del mateix Svetislav Pesic hem decidit posar el focus en qui va ser el líder del Bayern de l’ascens a la Bundeslliga la temporada 2010-2011, després de guanyar la Pro A.
Torn avui de Vittorio Gallinari, un aler-pivot italià de 204 centímetres que va militar a l’Olimpia de Milà entre 1976 i 1987 i que és recordat per ser un dels primers grans especialistes defensius de la Copa d’Europa; a més de ser conegut per la seva duresa i intensitat a la pista. El pare de Danilo Gallinari va estar a punt de ser l'heroi de la finalíssima continental de 1983, un derbi llombard pel record de tots els amants del pallacanestro.
Avui posem el focus en un entrenador i no pas en un jugador. Bata Djordjevic, el pare del mític Sasha Djordjevic, va tenir una carrera com a jugador més aviat breu al Radnicki, i val a dir que tampoc va ser un entrenador mediàtic més enllà de les dues etapes a la banqueta del Crvena Zvezda i del seu paper com a ajudant de Boza Maljkovic al Llemotges campió d'Europa (1993). La seva gran contribució al kosarka va ser la fundació dels primers campus de basquetbol a l'antiga Iugoslàvia.
Torn del gran Ufuk Sarica, un swingman turc que va militar a les files de l’Efes Pilsen entre 1992 i 1999 i que va formar part de la millor generació de jugadors de l’equip otomà. Un estol de cracks liderats per l’inoblidable Petar Naumosky i amb altres noms mítics com els d’Omer Onan, Hidayet Turkoglu, Mirsad Turkcan, Husein Besok, Tamer Oyguç, Murat Evliyaoglu o Volkan Aydin.
Si el dia del PAO li va tocar a Kostas Mourouzis, aquesta nit és el torn de dos germans: Alekos i Ioannis Spanoudakis, considerats els líders i els pioners de la modernització del bàsquet grec. El germà gran, Alekos, va ser el primer jugador en llençar en salt i suspensió de tota Grècia, una tècnica que tan ell com Ioannis van aprendre gràcies a l’americano-grec Lou Tsioropoulos i a Bob Cousy, el mític base dels Celtics de Boston.
Kostas Mourouzis, també conegut com Dinos Mourouzis, o fins i tot pel seu sobrenom: la guineu de les banquetes, entrenador dels grecs entre finals dels 60 i principis dels 70. El nostre personatge forma part de la primera època daurada del PAO, la de la dècada dels 70 i inicis dels 80, en què el desaparegut tècnic atenenc va guanyar 4 títols de Lliga de manera consecutiva amb l’equip conegut com el de les 4 K’s: amb Apostolos Kontos, Panagiotis Koroneos, Dimitris Kokolakis i Christos Kefalos.
Torn de rescatar de nou un personatge del racó de la història. Després que el curs passat ens fixéssim en Vladímir Andreev, icona del CSKA a la final de la Copa d’Europa de Barcelona 1969, avui volem posar de manifest la figura de Jaak Lipso, nascut a Tallin -la capital d'Estònia- un 18 d'abril de 1940, justament a qui Andreev va rellevar a la posició de center. Ara bé, els dos jugadors van coincidir a la recta final de la trajectòria de Lipso al conjunt moscovita.
Avui és el torn del desaparegut Ralph Klein, jugador i entrenador del Maccabi de Tel Aviv. Klein va néixer durant la República de Weimar a Berlín l’any 1931. De família jueva d’Hongria, ell i la seva família van poder tornar a Budapest abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. És un dels personatges més il·lustres de la història de l'equip macabeu, i avui volem parlar del primer partit del Maccabi a la Copa d'Europa, un lliurament molt especial.
Toca parlar d’Ibrahim Kutluay, un escorta insaciable que va militar durant dues etapes al Fenerbahce. Ara bé, cal dir que la més destacada va ser la primera, entre els anys 1993 i 1999, 6 cursos seguits amb l’elàstica negra i groga en els quals va deixar empremta de la seva facilitat per veure anella. I nosaltres hem volgut centrar l'atenció en el curs 98-99, una singladura que va permetre veure néixer una nova estrella de l’Eurolliga.
Segur que recordeu Bernard Hopkins, un aler-pivot que va militar a l’aleshores Pamesa València entre 1998 i l’any 2003. Un jugador que es va guanyar el cor de l'afició del Túria amb el seu caràcter humil però treballador, sempre al servei de la causa taronja. En la secció d'avui hem volgut recordar la final de la Copa ULEB entre el València Basket i el KRKA Novo Mesto i que va acabar amb triomf dels de Paco Olmos gràcies a un partit d'anada molt solvent.
