En aquesta secció en Carles Ferrés ens acosta, al final de cada partit al Palau, una cançó relacionada d'alguna manera amb l'esport de la cistella i ens n'explica algunes curiositats ben interessants.
L’equip monegasc té una particularitat, com passa també amb l’equip de futbol. Juga a la lliga francesa. I com que a més a més Mònaco també és un Estat particular, sobretot perquè no té capacitat per créixer, va haver d’inventar-se un espai per introduir una pista de bàsquet. I on millor que fer-ho que sota l’Estadi Lluís II de Mònaco.
Nova temporada de Sons del Palau i enguany hem decidit acostar-vos els himnes dels diferents equips de l’Eurolliga. Atenció Spoiler: no sabem si serà possible fer-ho o no, però com a mínim ho intentarem. En el cas que no hi hagi himne, serà una cançó molt vinculada a l’equip o a l’afició que ens visiti al Palau Blaugrana. Avui toca ‘Hier Koomt Alba de Berlín’.
El Barça s’ha quedat a les portes de jugar la final four per quarta vegada de forma consecutiva. Les alegries del tercer i la gran decepció del quart, ens ha portat a triar una cançó, que encara que el resultat no ha estat el més positiu en aquest darrer partit, només ens fa pensar que sempre estarem amb equip passi el que passi.
Segon partit i l’eliminatòria ara ens marxa cap al Pireu. Avui anem cap a barraca, tot i que ja us dic que venim amb els mateixos ànims que el primer partit de la sèrie. La cançó que sentirem avui molts la podem catalogar com un himne de la dècada dels 2000 de la música electrònica.
Amb la visita doble d’aquesta setmana del conjunt del Pireu, comencem amb un peça de 1969, malgrat que se n’han fet diverses versions. L’any 1941 naixeria l’autor d’aquesta cançó a Brooklyn. Malgrat no va tenir una relació estreta amb el bàsquet, si que a nivell de High School va competir en un esport, l’esgrima.
Acabarem la fase regular de l’Eurolliga amb alguna cosa i que vingui de casa, que de vegades també va bé reivindicar la música del país. Això si, segur que d’aquesta cançó, per la quantitat d’usos i vegades que s’ha emprat, trobarem seguidors i detractors.
Recordem que en el passat Sons del Palau vam dir que ens quedavem amb el mateix compositor, Vangelis. La cançó d'avui va ser composada per una pel•lícula dirigida per Ridley Scott l’any 1992 en commemoració als 500 anys del descobriment (i perquè no dir-ho, posterior expoli i genocidi) d’Amèrica per part de Cristòfor Colom.
Avui comencem una sèrie de 2 cançons dedicades al mateix artista, i que són absolutament reconegudes per tothom. De moment citem el nom complet de l’artista: Evángelos Odysséas Papathanassíou. Com podeu imaginar, era grec, teclista i compositor de música electrònica, orquestal, ambient, new age i rock progressiu.
OPUS, grup de pop-rock austríac, va treure l’any 1985 el que segurament és el gran èxit que ha sonat per totes les pistes europees. Però si es recorda en un gran moment esportiu és l’any 1989, quan en un escalfament d’un partit del Nàpols, Diego Armando Maradona ballava la cançó mentre feia filigranes amb la pilota.
Seguim a la nostra recerca particular de músiques i cançons a Sons del Palau. Amb la visita de la Virtus, i ja amb la visita de l’Olimpia de Milà, era moment per llançar-nos amb una cançó amb italià.
El Barça tanca aquests 5 partits seguits al Palau i nosaltres tanquem les visites al Palau fins el proper dia 31, quan vindrà la Virtus. Si dimecres portavem un clàssic grec pensareu que avui tocaria un clàssic lituà. Doncs no, però també és un clàssic a totes les pistes en els temps morts i descansos del partits.
Avui la cosa va de clàssics. A la màxima competició europea, el Barça n'és un i Olympiacos un altre. Per tant, avui el Sons del Palau havia de ser un clàssic, i que s'ha escoltat molt probablement a totes les pistes gregues, com també a moltes d'europees.
