En aquesta secció en Carles Ferrés ens acosta, al final de cada partit al Palau, una cançó relacionada d'alguna manera amb l'esport de la cistella i ens n'explica algunes curiositats ben interessants.
Zalgiris va començar la temporada essent un dels equips revelació de l’Eurolliga. Al pas de les jornades ha anat perdent empenta, però en cap cas aquesta la perden els seus seguidors, en un dels pavellons amb millor ambient de l’Eurolliga. I a cada partit canten Visi Kauno Zalgirio Fanai, és a dir, tots els fans de Zalgiris Kaunas, l’himne del conjunt lituà fet per Linas Adomaitis.
Marxem cap a Belgrad, on l’any 1945 es va crear la Societat Esportiva Partizan. Des d’aquesta societat, van començar a derivar-se les diferents modalitats esportives, com ho va ser el bàsquet des de la seva fundació també l’any 1945. De fet, es va fundar el 4 d’octubre com la secció de l’Exèrcit Popular Iugoslau.
Després que dimecres deixessim per un dia els himnes, avui anem cap al Pireu. El club grec, que també es poliesportiu, com el seu gran enemic, ha tingut dos himnes. Pel que hem indagat, no queda gaire clar qui en va ser el creador, però sí que sabem que se situa en la dècada dels anys 30.
Malgrat que hi ha gent a Israel que està absolutament en contra de la guerra, el govern de Netanyahu manté les seves polítiques extremistes. M’agradaria entendre que els jugadors que defensen els colors del conjunt macabeu ho fan per guanyar-se la vida, tot i que els drets humans haurien de ser innegociables. Per tant, avui no sonarà l’himne del Maccabi.
Com el passat dia amb Panathinaikos, la cançó d’avui també la podríem escoltar sense saber que parlem d’un equip turc i la ubicaríem pràcticament al moment al país otomà. Hep Birlikte és l’himne d’aquest equip del bàndol europeu de la ciutat d’Istanbul.
Avui crec que és un dels himnes més animats que sentirem al llarg de la temporada. Sense ser un crític de música, crec que es pot apreciar una mínima base de la música tradicional grega, però fins i tot diria que és un punt més festiu.
Continuem repassant himnes i avui viatgem fins a Istanbul per escoltar el del conjunt que té cinc colors representatius. Blanc, símbol de puresa i cor obert; vermell, amor matrimoni i la bandera turca; groc, l'admiració i l'orgull; blau, la noblesa i el verd, l'èxit suprem. Tot això amb la fulla de roure, que representa la força del club.
En una època on l’Olimpia de Milà es veia absolutament superat per altres clubs, el grup de hip-hop Diversi Gemelli va voler oferir un himne en homenatge al bàsquet, i principalment a l’equip de la capital de la Llombardia. Van escriure Honor i Gloria, mirant d’exaltar les grans virtuts de l’equip, com la lluita de l’equip, el poder del rebot i del contraatac, i la il•lusió de tenir un equip com aquest en una ciutat com aquesta.
Avui els Sons del Palau serà una mica diferent. No sonarà cap himne, i ja avanço que n’hi haurà més endavant un altre que no sonarà, però per altres raons. Amb el Madrid és rivalitat, amb els altres perquè no ho mereixen. Ja sabem que a Madrid sempre son més. Per això tenen diversos himnes, però vaja, alguns només tenen a veure amb el futbol. Així que enlloc de sentir, els llegirem perquè tenen la seva.
Si en el cas de l’Asvel ja vam parlar que va nèixer de la fusió de diferents entitats, segur que també ja heu comentat al llarg de la transmissió que aquest club compta amb molts pocs anys de vida, però ja s’ha fet un lloc per jugar a la màxima competició europea. Ja sabeu que trobar els himnes de segons quins clubs no és gens fàcil. Però amb un club que al 2018 pren la denominació que té actualment hauria de ser fàcil? Doncs la veritat és que no.
Vuitena jornada de l’Eurolliga acabada i aquest ha estat el primer duel del Barça amb un dels equips d’ACB. De fet, no haurem d’esperar pas gaire a tenir el proper, a finals de mes, el 28 de novembre, contra el Reial Madrid.
La veritat és que la història de l’ASVEL té molt per descobrir. Un equip que neix arran de diverses fusions a la primera part del s.XX. A més a més, al llarg del temps també ha estat ocupant diferents seus fins que es va instal•lar de forma definitiva al 1997 a l’Astroballe.
