Secció dedicada a una frase pronunciada per un personatge amb solera del món del basquetbol, principalment de l'NCAA. Amb Marina Garrido.
Torn d’un altre personatge femení. Avui, Kara Lawson, nascuda Kara Marie Lawson un 14 de febrer de 1981 a Alexandria, Virginia. Actualment i des del 2020 és l’entrenadora de les Blue Devils de Duke, un càrrec que va assumir després que el curs anterior el passés d’assistent de Brad Stevens als Boston Celtics.
Avui toca parlar del primer personatge femení d’aquesta última temporada de ‘La Frase’. Ens referim a Marsha Sharp, entrenadora llegendària de les Lady Raiders de la Universitat de Texas Tech durant 24 anys, entre el 1982 i el 2006. Sharp va liderar la organització durant els 14 anys de la Southwest i la primera dècada a la Big 12, conferència de la qual Texas Tech va ser-ne membre fundadora.
Avui us acostem la vida i miracles d’un home que va marcar una època al basquetbol universitari nord-americà: Branch McCracken, una figura clau en la història de la Universitat d’Indiana, i un dels grans pioners del joc ràpid, intens i ofensiu que caracteritza el bàsquet modern. Als 31 anys, McCracken va agafar les regnes de la seva alma-mater. I només dues temporades després, el 1940, ja conduïa els Hoosiers al seu primer campionat nacional de l’NCAA.
El dijous passat l’Artur i el Roger ens parlaven d’un dels pioners del concepte del ‘pick and roll’, Nat Holman, entrenador, educador i, sobretot, un gran defensor del joc net i del treball en equip. I avui volem parlar de la seva figura, una de les que més va fer perquè el nostre esport sigui el que coneixem avui dia.
Avui tenim un relat ben potent. I és que toca parlar de Wataru Misaka, conegut com a Wat Misaka. Un base estatunidenc d’origen japonès que va trencar la barrera racial al basquetbol nord-americà en ser el primer jugador no blanc i el primer d’origen asiàtic a jugar a la BAA, l’actual NBA. Curiosament, el mateix any en què Jackie Robinson va trencar la barrera racial al beisbol. I ho va fer defensant la samarreta dels Knicks.
Com bé sabeu, a la història del bàsquet hi ha alguns noms que tot i no gaudir d’exposició mediàtica han tingut un impacte profund i durador en la manera com s’entén i es juga aquest esport. Un d’aquests noms és, sens dubte, Pete Newell. El seu triomf més recordat fou el campionat nacional de 1959, l’únic de CAL, que va sorprendre tothom amb un estil de joc molt disciplinat i defensiu. Pete Newell va construir un equip que compensava la manca d'estrelles amb organització, esforç col•lectiu i una preparació tècnica impecable.
Benvinguts a l’última frase de la temporada. En una secció, amb permís de la pandèmia, en dansa des del 2016 avui arribem al personatge 85. Es tracta de Roland Vincent Massimino, més conegut com a “Rollie” Massimino, destacat sobretot per la seva etapa de 19 anys al capdavant de la banqueta dels Wildcats de Villanova, entre 1973 i 1992.
En el penúltim capítol de ‘La Frase’ d’aquesta temporada sortim una mica de l’esfera de la Lliga universitària per parlar del basquetbol de secundària. I ho fem per donar protagonisme a Robert Emmet Hurley, més conegut com a Bob Hurley, llegenda de la banqueta de l’Institut catòlic de Saint Anthony. Un centre d’estudis del seu estat natal, Nova Jersey, que va dirigir al llarg de 45 anys, entre 1972 i l’any 2017.
Avui és el torn de Forrest Clare “Phog” Allen, mític entrenador dels Jayhawks de Kansas al llarg de 39 anys en dues etapes. Nascut un 18 de novembre de 1885 a Jamesport, Missouri, Phog Allen és considerat el pare dels entrenadors de basquetbol.
Encarem la recta final de la fase regular de l’Eurolliga parlant de la desapareguda Rene Portland, entrenadora durant 27 anys de les Lady Lions de Penn State, entre 1980 i 2007. Amb la organització de Pennsylvania va assolir els èxits principals de la seva carrera a les banquetes.
Tornem a obrir aquest espai poques hores després del Maccabi per parlar de William Leon Barmore, més conegut com Leon Barmore, llegenda de les Lady Techsters de Louisiana Tech durant 35 anys. En aquest llarg període de temps Barmore va desenvolupar diversos càrrecs a les banquetes des de l’any 1977: assistent, segon entrenador, coentrenador i, finalment, tècnic en cap durant 17 anys, entre el 85 i el 2002.
Torn avui de Lou Campanelli, entrenador històric dels Dukes de James Madison entre 1972 i 1985; i dels Golden Bears de Califòrnia entre 1986 i 1993. Malauradament, Campanelli ens va deixar fa poc més de dos anys, el 31 de gener del 2023. Tenia 84 anys. Nascut un 10 d’agost de 1938 a Elizabeth, Nova Jersey, es va graduar a l’Estatal de Montclair, del seu estat natal. Malgrat tot, sempre va reivindicar Springfield com al seu lloc de pertinença, ja que és on havia crescut.
