El lèxic dels Països Catalans'. Descobrim una paraula amagada en català de les comarques del Principat -de Salses a Alcanar-, la Franja de Ponent, el País Valencià, l'Alguer, el Carxe, Andorra i Ses Illes.
Posem el segell a l'any 2017 i el tancarem dient adéu a una carpeta molt prolífica de mots propis dels Països Catalans: la del Maresme. Avui ens hem fixat en una expressió del Masnou 'Ple de', que vol dir 'molt'. El súmum d'aquesta expressió és quan els habitants d'aquesta localitat diuen 'ple de buit'. Autors: Sara Esperalba i Roig i Aleix Salvans.
En aquest penúltim lliurament dels 'Milmots' del 2017 l'Aleix es torna a endinsar en les paraules maresmenques, justament en els localismes que ofereix la turística Calella de Mar, amb una paraula estrella: 'catrà'. Per descobrir què vol dir només has d'escoltar la secció. Autor: Sara Esperalba i Roig i Aleix Salvans.
Al Solsonès, terra de xoc entre els dos grans blocs del català: l'oriental i l'occidental, tenen una manera curiosa de dir que algú s'ha entrebancat. Autors: Neus Ollé i Aleix Salvans.
Avui tornem a estrenar comarca per aquesta segona temporada dels 'Milmots'. I és que marxem fins al Baix Camp, una de les comarques del Camp de Tarragona històric i que es troba en una zona de xoc entre el català oriental, el dialecte central tarragoní i el bloc occidental. Avui sabrem com en diuen a les grenyes, a part de descobrir alguns secres amagats d'una vila d'aquestes contrades. Autors: Anna Saperas i Aleix Salvans.
Avui marxem cap a una comarca que encara no havíem trepitjat: el Baix Penedès, una de les quatre divisions del Penedès històric. Ens hem fixat, però, en un localisme de la capital d'aquestes contrades: El Vendrell. A la terra de Pau Casals o dels Lax'n'busto tenen una forma molt particular de dir que una pilota s'ha penjat. Autors: Ramon Marrugat i Aleix Salvans.
Avui tornem a la primera comarca que vam trepitjar en aquesta secció per parlar de mots propis dels Països Catalans: la Ribera d'Ebre. I ho fem viatjant a un dels seus pobles més destacats: Flix. Coneixerem d'on ve l'expressió "a la ximberga", que data de la Guerra dels Segadors. Autors: Jordi Duran i Aleix Salvans.
Segona entrega de la segona temporada i no marxem de La Garrotxa. Perquè val la pena conèixer paraules curioses de la seva capital, Olot. Localismes que han arribat a bona part dels indrets del sud del Fluvià, a la sotscomarca d'Olot. Autors: Ester Santaló i Aleix Salvans
Comencem temporada a La Garrotxa, la terra de mala petja, una de les millors comarques per gaudir de la tardor. Per iniciar curs l'Aleix Salvans ens acosta la paraula fequis, que amb una petota variant també es fa servir a l'Empordà.
Arribem al final d'aquesta secció, almenys pel que fa al seu espai a l'Eurolliga. Tancarem la paradeta amb la segona entrega de la parla de la Cerdanya fent referència al mot 'forasteram', i és que la llegenda diu que la gent d'aquelles contrades no és gaire amant dels forasters. En aquesta darrera entrega, però, descobrirem què hi ha de cert en tot plegat. Autors: Manel Figuera i Abadal i Aleix Salvans.
Comencem un especial de dos capítols dedicats a la parla de la Cerdanya, que ens durà a cloure la temporada europea d'aquesta secció. Els habitants de la Cerdanya no es fan petons, es fan potons. Autors: Manel Figuera i Abadal i Aleix Salvans.
Tanquem el capítol dedicat a la parla de les Terres de l'Ebre amb la comarca del Baix Ebre. Els nens d'aquelles terres no trenquen la guardiola, trenquen la vidriola. Autors: Aleix Salvans i Eva Bayarri i Verge.
Després de descobrir la parla de la Vall del Riu Corb, aquest cop l'Aleix Salvans ens acosta dos localismes de l'Urgell més clàssic. Es tracta del mot 'ambúrnia', de Belianes, i l'expressió 'ser un batader', d'Agramunt. Autors: Montserrat Gibert i Castellarnau i Aleix Salvans.
