Un petit foc de bàsquet dins del gèlid Palau
Encara se’ns fa realment estrany veure situacions com aquesta. I més quan ja duem molts mesos amb la COVID entre nosaltres. M'explico.
El Palau sempre et rep amb ganes, però es nota que l’ambient és absolutament diferent. Quan entres, a la gent d’acreditacions et reben i t’atenen amb un somriure. Elles i ells són els primers que ens trobem aquells que anem al Palau a seguir els partits. Ara, darrere un metacrilat com a tot arreu, amb prou feina dirigeixes 4 paraules. El mínim imprescindible.
Segueixes direcció al Palau, amb un pàrquing que acostuma a estar ple tant a baix com a dalt. Avui, si, cotxes de treballadors comptant que també hi ha el primer equip de futbol, però res de l’altre món.
Passes el control d’accés i et recorden totes i cada una de les mesures. Mascareta, guardar distàncies i si pots, no et moguis del teu seient. Dit i fet. Pugem fins a la nostra estimada fila 4 de premsa, saludes als coneguts i comença la teva feina.
Els qui estan al Palau saben que pràcticament sempre hi fa calor. Rarament passes fred. Avui a Barcelona el dia no ha acompanyat, però la calidesa amb la que entres, veus la gent i com intenta gaudir d’un esport ha desaparegut absolutament. Avui, la cosa és diferent a la que teníem el mes de març, quan vam poder viure els darrers partits de Lliga i Eurolliga al Palau.
Estàs per la teva feina i intentes fer-la el millor que pots. Avui no teníem un micròfon al davant, però la realitat és que costa fins i tot concentrar-se amb el partit. Silenci absolut més enllà dels renecs de Saras Jasikevicius, dels xiulets, les bambes i els crits a les faltes. Mentrestant, Mumbrú intenta alliçonar els seus amb un caràcter més baix.
Gires el cap a la teva dreta, on et queda tota la premsa. Penses que més o menys som els sospitosos habituals. I que potser, només potser, tindríem l’oportunitat de ser-ne més. Però la realitat és la que és. Per no tenir, no hi ha ni estadístiques. La bona amabilitat de la gent que també ens rep a dalt, el bon dia o bona nit, el com va tot o si us falta res, no hi és per enlloc.
L’esport ha tornat sens dubte. La pilota bota, els jugadors treballen i la gent ho gaudeix des de casa. Però la calidesa humana encara trigarem a veure-la.
Autor: Carles Ferrés i Font
