El dia que Juan Carlos Navarro va trencar tots els registres de minuts

Opinió Carles Ferrés

Amb la visita del sis vegades campió d'Europa, el nou Panathinaikos d'Ergin Ataman, se'ns ha acudit repassar un dels grans hits de l'actual director esportiu de la secció i mite d'aquesta secció, Juan Carlos Navarro.

I volem mirar enrere fins el 4 d’abril de 2013. Un partit disputat al Palau davant de més de 6.000 persones corresponent al primer duel dels play-off de quarts de final. En aquest cas, però, no ens hem fixat ni en els punts ni en les assistències, sinó que ens hem quedat amb els minuts jugats per ‘La Bomba’. Un total de 40 minuts i 34 segons en un matx que es va decidir a la pròrroga després que un triple de Dimitris Damantidis deixés l’empat a 64 al final del quart període. I al temps extra, el nostre heroi va clavar el triple decisiu com a resposta a un altre llançament exterior de James Gist. Encara quedaven dos minuts però cap dels dos equips va ser capaç d’anotar i el triomf es va quedar a la ciutat comtal. Aquell dia 9 d’abril el Barça obria el foc dels quarts, ja que les altres tres eliminatòries es van començar a diputar el dia 10 d’abril. Juanqui havia sortit al cinc inicial acompanyat de Víctor Sada, Joe Ingles, Erazem Lorbek i Ante Tomic. Anotaria 14 punts, 12 dels quals des de la línia del 6.75 i repartiria 3 assistències, una de les quals seria de vital importància a la pròrroga per una cistella de Sada. Curiosament, aquests guarismes serien els pitjors del de Sant Feliu en l’eliminatòria, ja que milloraria els seus registres en els quatre partits restants anotant 20 punts al segon, 17 en els dos enfrontaments a l’OAKA i 15 al darrer. I justament el cinquè al Palau va servir perquè els de Xavi Pascual es classifiquessin per la Final Four de Londres en un exercici defensiu de la pissarra de Paski, que deixaria els grec amb 54 punts. Va ser sens dubte un dels millors play-off que se li recorden a Navarro, essent en el global dels quarts el millor en triples, en tirs lliures i en llançaments de 2 punts. I no seria el líder en minuts jugats perquè Diamantidis el superaria per ben poc. Un Diamantidis que, per cert, també supera el nostre heroi en minuts disputats en un sol partit, quan l’any 2005 en va disputar gairebé 44 contra el CSKA de Moscou. I a nivell de la cronologia de l’europeu de clubs, els blaugranes arribarien a la capital británica amb moltes baixes. A les semifinals caurien donant la cara davant d’un Madrid que es veuria superat a la final per la dinastia de Vasilis Spanoulis.

Notícies relacionades