Rich Laurel 'Creeper' i la Copa Korac 1982-1983

Aquest divendres el Mònaco va visitar el Palau Blaugrana. A la secció de 'Racó de la història' vam parlar de Rich Laurel i la seva monstruosa actuació a la Korać 82-83', sobretot contra l'OAR Ferrol a la primera ronda de la competició. Però qui és Rich Laurel ?

Conegut al món del basquetbol com a “Creeper”, era un escorta esquerrà de 198 centímetres destinat a fer grans coses a l’NBA. Nascut un 11 de juliol de 1954 a Filadèlfia, Pensilvània, va fer les seves primeres passes al món de la cistella a l’Institut Overbrook de la seva ciutat.

L'any 1973 va ingressar a Hofstra, a la Universitat de Hempstead, a Nova York. Amb els Pride men, en aquells temps Flying Dutchmen, hi jugaria 4 temporades, en les quals es va convertir en el cinquè encistellador històric de la organització amb 1102 punts, amb unes mitjanes de més de 20 punts, 3 assistències i gairebé 7 rebots per partit. A més, té el rècord de millor anotació d’una temporada de l’equip amb 30,3 punts per matx l’any 1977. Malgrat aquestes xifres espectaculars, només va ser el cinquè màxim anotador d'aquella campanya a l’NCAA. 

Aquell 1977 seria escollit al pick 19 de la primera ronda del draft de l’NBA pels Blazers, que l’enviarien als Hawks, on el tallarien abans de l’inici del curs per acabar arribant als Bucks com a agent lliure. Un draft amb jugadors com Bernard King, Jack Sikma o Cedric Maxwell. En aquells Milwaukee Bucks de Don Nelson, Rich Laurel mai no hi va tenir lloc, jugant de manera testimonial durant 10 partits i sense ser en cap cas una opció real. Davant seu tenia autèntics bombarders, com Marques Johnson, Brian Winters i un jove Alex English.

Després que la franquícia el tallés, va decidir trobar sort a Itàlia, concretament a les files del Pallacanestro Trieste, de la Lega Due. S’hi estaria 3 anys, i aconseguiria l’ascens a la Lega l’any 1980. En el seu únic curs a la LEGA aconseguiria 24 punts i 5 rebots de mitjana.

El 1982 aterraria al Mònaco, on hi jugaria 2 anys i disputaria la final de la Copa Federació de 1983, que perdria contra el Llemotges (96-81). Laurel es retiraria a Bèlgica als 32 anys disputant una última campanya defensant l’elàstica del modest Willebroek. Era l’any 1986.

I anem als partits. Els dos duels de 1a ronda, a anada i tornada, disputats durant la 1a quinzena d’octubre de 1982 i amb clar protagonisme per Rich Laurel. En el primer partit disputat al Complex Sportiv de Fontvieille, Mònaco i Ferrol van empatar a 89 amb 38 punts de Laurel.

Un matx en què els d’Ivan Duncan van reclamar la desqualificació dels gallecs per la suposada alineació indeguda de Ricardo García, nascut a l’Argentina, argumentant l’ús no permès d’un tercer estranger. La FIBA no va fer cas als monegascos i 6 dies després el Pavelló Municipal Punta Arnela de Ferrol es va preparar per intentar passar de ronda.

Però tot i els 29 punts de Malcolm Cesare, els de José Antonio Figueroa van tornar a topar amb Laurel (25 crèdits) i també amb Jimmy Allen (24p), que van aplanar el camí visitant cap a la ronda següent (76-89).

El Mònaco es desfaria de la Fortitudo a la segona ronda per accedir a la fase de grups. Allà, quedaria enquadrat amb Partizan, Dynamo de Moscou i Joventut de Badalona. Contra els verd-i-negres, el Mònaco guanyaria els dos duels, altre cop amb màxim protagonisme per Rich Laurel.

Finalment, el Dynamo de 'Chechu' Biriukov assoliria la 1a plaça per davant del Mònaco per l'average particular. Aquella edició se l’enduria el Llemotges d’Ed Murphy, en la 2a de les 2 finals consecutives guanyades pels occitans contra la KK Sibenka d’un joveníssim Drazen Petrovic.