Kresimir Cosic: El geni de Zagreb

DRAGAN KAPICIC: “Per a nosaltres era el millor jugador de la història, era com cinc jugadors en un."

Kresimir Cosic (pívot, 2.11 metres) va ser durant prop de 15 anys un dels pilars d'una selecció iugoslava que meravellà al mon. Nascut el 26 de novembre de 1948 a Zagreb (Croàcia), Kresimir va créixer en un país on el bàsquet aviat es convertiria en un motiu d'orgull nacional. Sota l´ombra del domini aclaparador de la URSS (guanyadora d'onze dels tretze eurobaskets disputats entre 1947 i 1971), els balcànics poc a poc s´havien començat a fer un lloc entre els millors, guanyant la medalla de plata als Europeus de 1961 i 1965 i al Mundial de 1963. Mentrestant, el jove Kresimir anava creixent, i amb tan sols 16 anys recent complerts ja debutava a la primera divisió amb l'equip de la seva ciutat: el Zadar, que incloïa el magnífic anotador Josip Djerdja, i que es proclamaria campió de lliga aquella mateixa temporada. Des d'aquell moment, l'ascens de Cosic fins a les estrelles seria ja imparable. El 1966 seria el millor jugador d´una selecció junior que s´estavellava contra el mur soviètic a la final del eurobasquet sub-18, i al 1967, amb tan sols 18 anys, ja va formar part de l'expedició yugoslava que va disputar el Mundial de Montevideo (Uruguay) al costat de noms tant emblemàtics com Radivoj Korac o Ivo Daneu. Malgrat una presència testimonial al torneig celebrat a l'Amèrica llatina, estava clar que Cosic era un jugador diferent. I especial. Molt especial. Espigat pero no massa fort, tenia una técnica poc habitual per un jugador de la seva altura, amb capacitat per llançar desde fora i superar als seu defensor des del bot, a més d'una comprensió del joc fora de l'habitual, regalant assistències més pròpies d'un base. Son aquestes característiques les que fan que es parli d´ell com un precursor del lituà Arvydas Sabonis.

Abans del final de la década es proclamà campió de lliga dues vegades més (1967 i 1968), i també fou convocat pels jocs olímpics de Mèxic, on ja jugaria un rol important en els esquemes del seleccionador Ranko Zeravica. A Ciutat de Mèxic, l'equip balcànic va aconseguir un dels més grans èxits de la seva història, superant a la Unió Soviètica a semifinals, i alçant-se amb la medalla de plata després de perdre contra els Estats Units a la final. El 2 de juny de 1969 la tragèdia colpejava durament el bàsquet iugoslau amb la mort de Radivoj Korac en un accident de cotxe. El que havia sigut el líder de la selecció durant tota la década deixava un forat difícil d'omplir, pero la progressió de Cosic ràpidament escampava tots els dubtes. Una nova generació arribava liderada pel pivot de Zagreb, i el 2 d'octubre de 1969, a l´eurobasket de Nàpols, deixaven clares les seves intencions superant a la URSS per 73 a 61 amb 20 punts del pivot. La victoria, si bé es podria qualificar de poc important al estar els dos equips classificats, trencava una ratxa de 55 partits sense conèixer la derrota per part dels soviètics al torneig, probablement un d´aquests récords que perdurarà molt temps. Malgrat això, a la final els soviètics es prenien la revenja, deixant un un altre cop als balcànics a les portes de la medalla d´or. Cosic, amb només 20 anys, ja era reconegut com un dels millors jugadors del continent, entrant al cinc ideal del torneig.

Durant els pròxims mesos la seva carrera es desenvoluparia d'una manera un tant inesperada. Animat pel finlandés Veikko Vainio i amb el consentiment de les autoritats, va decidir marxar al Estats Units a jugar per la universitat de Brigham Young (BYU). Era un pas poc habitual en aquells temps. A l’universitat americana s’acabaria de formar com a jugador i com a persona. El seu caràcter extrovertit unit a la seva passió i talent pel bàsquet van fer que el seu pas per BYU fos tot un èxit, essent reconegut inclus com a All-American, el primer estranger en aconseguir aquest honor. Alguns companys seus, sobretot exteriors, recorden com els treia de pollaguera en algunes ocasions per la seva tendencia a ignorar l’ordre establert i liderar els contraatacs ell mateix.

Això sí, durant els anys pels Estats Units no va deixar de jugar per la selecció. L’any 1970 va ser un d'inflexió pel basquet iugoslau, amb la celebració del Mundial a Ljubljana. Amb el calor de l'afició local, els balcànics per fi enderrocaven el mur de la plata i es proclamaven campions. Kresimir Cosic, amb 17 punts per partit, havia sigut el millor jugador dels seus i entrava amb tota justicia al cinc ideal. Aquella victòria va incrementar significativament la popularitat del bàsquet. Malgrat això, la Unió Soviètica seguia essent la nemesis que no acabaven de poder superar: si bé la derrota al Mundial de 1970 no va tenir conseqüències, tant a l'eurobasquet de 1971 com als Jocs Olímpics de Munic de 1972 els de la falç i el martell els superaven, apartant-los de les posicions més nobles.

1973 va ser un altre any important per Kresimir Cosic i el basquet iugoslau. El jugador acabava el seu periple universitari, i fou seleccionat al draft pels Lakers en cinquena ronda. Malgrat l'interès de les franquícies americanes, incloses de la ABA, rival de la NBA en aquells temps, el jugador va decidir tornar a Zadar. La seva decisió es comprensible. Segons les regles d’aquells temps jugar a la NBA o la ABA et feia entrar a la categoria de professional i t’excloia de poder jugar els tornejos de seleccions, ja que aquests estaven limitats als amateurs. Curiosament, els jugadors que guanyaven diners a Europa, ja fos a Itàlia, França o Espanya no se’ls considerava professionals. Així que Cosic es tornà a posar la samarreta de l’equip de la seva ciutat natal, que passava per hores baixes. El seu retorn va ser una demostració de fins a quin punt s’havia convertit en un jugador decisiu, ja que va ser arribar i moldre: el Zadar es va proclamar campió de lliga dos cops més, el 1974 i 1975. Mentrestant, Mirko Novosel substituia a Ranko Zeravica a la selecció, portant sota el braç una nova generació de jugadors com Slavnic, Kikanovic, Delibasic i Dalipagic. El nou tècnic era més permissiu que Zeravica, i alhora deixava llibertat als seus jugadors. Alguns descriuen el joc d'aquella selecció com de bogeria controlada. Però no es pot dir que els hi anés malament: Iugoslàvia assolia el punt més alt de la seva història. Inclús la URSS es va quedar un pas enrere d’un equip amb un talent ofensiu sense precedents al bàsquet europeu. Els títols ho demostren: campions als Eurobaskets de 1973, 1975 i 1977, al Mundial de 1978, a més de medalles de plata al Mundial de 1974 i els Jocs Olímpics de Montreal 1976. I, com a traca final, l’or als Jocs de Moscou 1980, superant a l’enemic íntim a casa seva. Kresimir Cosic va ser decisiu en la consecució de tots aquests èxits, aprofitant la seva combinació d'altura, mobilitat i tècnica per jugar tan a prop com lluny de la cistella,tornant bojos als seus defensors i trencant els esquemes rivals.

A nivell de club, poc després de complir 28 anys, va decidir marxar a l’estranger, firmant per la Sinudyne de Bolònia. La lliga italiana en aquells temps era probablement la més potent d’Europa, amb capacitat per atraure americans de molt bon nivell. Però inclús en aquest context el jugador de Zagreb va ser decisiu, guanyant la lliga les dues temporades que hi va estar junt amb Jim McMillan i Renato Villalta, sota les ordres del mitic tècnic Dan Peterson. Ja amb 32 anys va decidir tornar a la seva Zagreb natal, però aquest cop ho va fer jugant amb la Cibona, entrenada per Mirko Novosel, amb on va guanyar la lliga i la Recopa d’Europa de 1982 superant al Reial Madrid a la final. La temporada següent, el 1983, el jugador posava fi a una carrera plena d'èxits a tot nivell, incloent vuit lligues domèstiques i 14 medalles a nivell internacional, sis d'elles d'or.
Ja retirat, es va passar al treball d’entrenador, on no es pot dir que tingués el mateix nivell d'èxit. El 1985 es va fer càrrec de la selecció. No era un període facil pel bàsquet iugoslau, que després dels títols de finals del 70 havia sofert una davallada de talent. La presencia de Drazen Petrovic, junt amb Arvydas Sabonis el millor jugador d’Europa, feia dels balcànics un rival perillós, però el nivell global de l’equip quedava lluny d’èpoques pasades. Malgrat la seva valentia a l’hora de donar oportunitats als joves, el seu pas per la selecció va quedar marcat per algunes disputes amb Petrovic, i Iugoslàvia no acabava de rutllar sota les seves ordres. Una setena plaça a l’eurobasket de 1985, i dos medalles de bronze al Mundial de 1986 i el Eurobasket de 1987 no van ser balanç suficient perquè continués. Tampoc va ser molt exitós el seu retorn a Bolònia com a entrenador, on va durar una sola temporada.

Ja durant els 90 va viure el procés de ruptura de Iugoslàvia, que tant dolor va portar. Cosic, gràcies als seus vincles amb Amèrica, va ser enviat als Estats Units com a representant del nou estat croat. Per desgràcia, el Kresimir ens va deixar massa d'hora. Al 1995 un cáncer va acabar amb la vida d'un dels millors jugadors de la història del bàsquet europeu. Tothom el recorda per la seva passió a la pista i, fora d'ella, per la seva amabilitat i el seu somriure d'orella a orella. Una persona inoblidable en tots els aspectes.

 

Autor: Marc Cano Bret // Fotografia: ABA Liga