Autor: David Farrero
L’ICL Manresa es desfà còmodament d’un Melilla desconegut que tan sols aguanta un quart (18-19). Els manresans fan un dels millors partits de la temporada davant d’un dels conjunts més experimentats de la categoria.
Un Nou Congost ple a vessar i vestit íntegrament de vermell va observar com es decidia el cinquè partit de la Final de la Lliga LEB Or. Després de quatre igualats partits, aquest va començar marcat, una vegada més, pels parcials. El primer a favor d'un ICL Manresa que mirava d'intimidar als melillencs (5-0) abans de rebre la primera rèplica d'un Melilla Baloncesto impulsat per les seves armes habituals, el tir exterior d’Edu Durán i la superioritat física de Fran Guerra sota els cèrcols (5-8).
No va trigar Diego Ocampo a moure la seva banqueta i així va aconseguir equilibrar forces el tècnic local amb un Melilla que havia saltat a la pista molt encertat i que començava a xocar amb la mà d'Álvaro Muñoz i Hamilton (13-13). Això sí, la confiança dels visitants en el seu joc començava a ser tan alta que el seu encert es va mantenir fins a una última acció en la qual un precís triple de Kapelan sobre la botzina va mantenir als d'Alejandro Alcoba per davant de cara al primer període (18-19).
Mirava de fer-se fort en defensa el conjunt local a l'inici del segon quart davant d'un Melilla que seguia sumant des de la línia exterior en atac però que començava a tenir els seus primers problemes de la nit en defensa amb l'encert d'un Jordi Trias que sumava els seus primers punts (25-26). Semblava que els locals començaven a trobar-se còmodes i, per si quedava algun dubte, així es va encarregar de confirmar-ho un Lluís Costa que tornava a pista anotant cinc punts consecutius que donaven a l'equip el màxim avantatge en el marcador fins a aquest moment (34-28: +6).
S'embolicava el Melilla en el tir exterior i això començava a passar factura als nord-africans en una nit en la qual fins i tot el tir lliure començava a donar-li l'esquena a un Melilla amb problemes per sumar en el segon quart. Els aficionats manresans animaven sense parar i Álvaro Muñoz no va voler desaprofitar el moment amb un primer triple amb el qual els catalans començaven a anar-se'n en l'electrònic (39-30). Fins a 15 van ser els punts amb els quals va arribar a explicar el conjunt manresà però una última embranzida del conjunt de Melilla va reduir lleugerament les diferències a l'hora d'aconseguir anar-se'n als vestuaris de manera molt diferent, pels interessos d'un i altre equip (46-33).
Conscients que, en aquesta ocasió, no hi havia ja marge d'error, els jugadors del Melilla Baloncesto van tornar a pista amb una mica més de pressió respecte a l'inici del primer temps. Erràtics en algunes accions senzilles però sense baixar els braços, els de la Ciutat Autònoma van veure com Lluís Costa seguia marcant el ritme del matx per seguir impulsant a un ICL Manresa que començava a distanciar-se en el marcador. Alejandro Alcoba buscava canviar les coses amb la complicitat de la seva pissarra en un madrugador temps mort amb el qual, no obstant això, no va poder frenar l'ímpetu d'un Álvaro Muñoz que anotava de nou des de l'exterior (53-36).
Les coses es complicaven cada vegada més pels blaus i l'ICL Manresa no va tenir pietat aprofitant els tirs lliures d'una antiesportiva, picant el cèrcol rival de la mà de Jordi Trias i colpejant amb duresa des de l'exterior amb un nou triple de Costa (59-36). Però no només a través de l'anotació sumava un base al que li sortia tot i que assistia també als seus companys a ambdues mans fins a posar en el marcador un +24 amb el qual va aixecar al públic dels seus seients (67-43). Així, de màxima en màxima, la trobada es convertia en un festival anotador per als locals al final del tercer acte (76-50).
Mancaven deu minuts per jugar-se però gairebé tot semblava decidit ja. Melilla ho intentava però el ‘Resa’ es mantenia ferm en defensa, seriós en el rebot i molt encertat en atac per tal que les diferències al seu favor no correguessin cap perill (89-61). Poc més quedava per decidir. L'ascens tenia ja clar color local i va ser per això que, durant els últims minuts, els homenatges es van produir en forma de canvis amb ovacions als Costa, Muñoz, Martín i especialment Jordi Trias. Finalment, 97-67 a favor d’un Manresa que culminava una temporada d'infart, tornant a l'ACB un any després del seu descens a LEB Or.
Fitxa tècnica:
ICL Manresa (97): Costa (12), Lundberg (8), Muñoz (14), Martín (10) i Sakho (10); Hamilton (13), Trias (17), Jou (4), Garcia (0), Allen (3), Mazaira (0) i Gintvainis (6).
Melilla Baloncesto (67): Rodríguez (7), Duran (13), Almazán (4), Samb (5) i Guerra (9); Kapelan (13), Djuran (6), Servera (0), Lucas (4) i Fall (6).
Pista: Nou Congost. Ple: 5.000 espectadors
Àrbitres: Carlos Javier García León i Mariano Martín Palomo Cañas.
Incidències: S’ha produït una invasió de pista al final del partit per part dels aficionats locals que, eufòrics, han volgut celebrar l’ascens del seu equip.