Autor: Pau Cortés
Després de la primera semifinal entre el CSKA i l’Olympiacos (17.30h) començarà el segon duel, entre el Fenerbahce i el Madrid (20.30h). Recordem que serà la ‘Final Four’ número 32 (comptem les finals a quatre de 1966 i 1967), la 30 de manera consecutiva des de 1988 (comptem la Suprolliga de 2001) i la número 16 en format Eurolliga. Els turcs són davant de l’oportunitat d’arribar a la seva segona final i guanyar el primer títol per Turquia i davant la seva afició. Els espanyols tenen l’opció de venjar-se per l’eliminació (3-0) dels quarts de final de l’Eurolliga passada contra els d’Obradovic. Tot el que cal saber d’aquesta segona ‘semi’ us ho expliquem aquí:
Fenerbahce Ülker
Estat de l’equip:
L’equip turc arriba en perfecte estat de revisió després de tenir alguns jugadors amb problemes físics al llarg de la temporada com: Kalinic, Sloukas, Datome, Bogdanovic i Dixon.
El tècnic Zeljko Obradovic ha utilitzat 11 jugadors diferents en els seus 5 inicials aquesta temporada. Cap jugador ha començat de titular tots els partits.
Participacions F4:
El Fenerbahce és un equip molt novell pel que fa a participacions a les ‘Final Four’. De fet, aquesta serà tot just la tercera, i de manera consecutiva. Les altres dues van ser Madrid 2015, on va caure apallissat contra el Madrid a les semifinals i a Berlín 2016, la temporada passada.
A més, és l’únic equip turc que ha arribat a una fase final d¡aquesta competició sota l’empara de l’Eurolliga. L’Efes Pilsen, amb Mahmut Oktay i Ergin Ataman a la banqueta, va arribar a les finals a quatre de Salònica 2000 i a la de París 2001 (Suprolliga). Ara bé, van quedar fora de la final en les dues ocasions.
Finals:
Els turcs només han arribat a una final, va ser la temporada passada contra el CSKA, i després de remuntar gairebé 20 punts van veure com el CSKA els guanyava la partida a la pròrroga (96-101). Ekpe Udoh, amb 16 punts, 11 rebots i 3 assistències va ser el millor dels turcs amb una valoració final de 24.
Pel que fa a títols és evident que encara no n’han aixecat cap, seria el primer turc que ho aconseguiria. A més, el Fenerbahce seria l’equip número 21 en guanyar el títol (l’últim nou campió va ser el Barça l’any 2003 i l’anterior el Zalgiris el 99 a Munich) de 14 països i 13 federacions.
I si fem referència a entrenadors que han dirigit l’equip a les finals a quatre només Obradovic, que va substituir l’italià Pianigiani en el primer gran projecte de l’Ülker, ha estat capaç d’aconseguir-ho. El serbi recordem que és l’entrenador més llorejat de la història amb 8 títols amb 4 equips diferents. Laso (Madrid), Itoudis (CSKA) només tenen 1 títol mentre que Sfairopoulos no en té cap.
Reial Madrid
Estat de l’equip:
Pablo Laso ha fet servir 11 jugadors diferents aquest curs per als seus 5 inicials. Només Gustavo Ayón ha sortit al cinc inicial en tots els partits d’aquesta Eurolliga (és l’únic de tota la ‘Final Four’). Amb tota probabilitat el descartat per Laso serà Trey Thompkins. Alex Suárez, inèdit encara a l’Eurolliga podria debutar a la màxima competició continental si el tècnic vitorià ho creu oportú. Mentrestant, Nocioni jugarà la seva segona i última final a quatre després d’anunciar que es retira quan s’acabi la temporada.
Participacions F4:
Malgrat que és l’equip amb més títols del basquetbol europeu i del mundial de primer nivell -si no tenim en compte l’NBA-, el Madrid no es troba ni de bon tros entre els equips que més han jugat la ‘Final Four’. Ni en format FIBA ni Eurolliga. Les aparicions totals són 9, comptant la que comença demà. Les presències en F4 FIBA són 4: Madrid 67′, Istanbul 93′ (eliminat pel Llemotges a ‘semis’), Saragossa 95′ i París 96′ (eliminat pel Barça a ‘semis’). I les d’Eurolliga, tot just fa unes temporades que han començat a ser una cita ineludible. Serà aquesta d’Istanbul la quarta final a quatre en 5 anys. També cal que li sumem la de Barcelona 2011, en la qual va caure contra el Maccabi a ‘semis’.
Finals:
De 8 participacions fins avui dels blancs en una ‘Final Four’ cal dir que han estat capaços d’accedir a 5 finals, o dit d’una altra manera, que només han quedat fora de la final en tres de 8 ocasions fins ara. La primera final va ser a Madrid 1967, contra la Simmenthal de Milà de Cesare Rubini en la segona final a quatre de la història. Les altres finals són la de Saragossa 95′ contra l’Olympiacos de Fassoulas i les tres més recents: Londres 13′ també contra els del Pireu, en la qual perdrien per 100 a 88 després de guanyar per 10 a 27 al primer quart, Milà 14′ contra el Maccabi de David Blatt, una final que van perdre al temps extra contra la ventafocs (el darrer partit europeu de David Blu) i Madrid 15′, també contra l’Olympiacos.
Títols:
El format de final a quatre no va gaire a favor dels 9 vegades campions d’Europa, que han guanyat 6 d’aquests 9 títols fora d’aquest format. Cal dir que les coses li van anar bé al Madrid quan les finals a quatre eren cosa de la FIBA. Va guanyar la del 67′ que dèiem abans contra el Milà i la del 9′ a Saragossa contra l’Olympiacos, amb un Sabonis MVP i dominador absolut del continent. Per tant, de 4 aparicions en format FIBA, 2 títols.
En canvi des que l’Eurolliga es va fer càrrec de la màxima competició continental de clubs el Madrid no ha tingut tant efectivitat en els partits decisius pel títol. Era el gran favorit a Londres contra l’Olympiacos, però un recital d’Spanoulis va deixar els blancs sense el trofeu. Tres quarts del mateix passaria a Milà contra el Maccabi, amb un Llull que va acabar desllorigat amb cap punt anotat i superat per Rice.
Finalment, a Madrid 2015 els de Laso van aixecar la seva primer Eurolliga moderna en superar l’Olympiacos en un últim quart inesborrable dels merengues. Felipe Reyes, sembla mentida, va aixecar el seu primer títol europqu i el de jugador amb passat a l’NBA com Sergio Rodríguez o Rudy Fernández. A més, Nocioni va ser l’MVP en la seva primera final i també primera ‘Final Four’.
Si sumem el total de títols en tots els formats aquesta és la fotografia:
Títols totals: 9
Finals totals: 17
Finals perdudes: 8 (62 vs. Dinamo Tbilisi a Ginebra, 63 vs. CSKA anada i tornada, 69 vs. CSKA a Barcelona, 75 i 76 vs. Varese a Anvers i Ginebra, 85 vs. Cibona Zagreb a Atenes, 13 vs. Olympiacos a Londres i 14 vs. Maccabi a Milà).
Copes d’Europa: 8 (64 vs. Spartak Brno anada i tornada, 65 vs. CSKA anada i tornada, 67 vs. Simmenthal Milà a Madrid, 68 vs. Spartak Brno a Lió, 74 i 78 vs. Varese a Nantes i Munich, 80 vs. Maccabi a Berlín i 95′ vs. Olympiacos a Saragossa).
Eurolligues: 1 (la de l’any 2015 a Madrid contra l’Olympiacos d’Spanoulis).
Entrenadors participants:
Un total de 5 tècnics han dirigit l’equip a la ‘Final Four':
Amb 4: Pablo Laso (13/14/15/16)
Amb 2: Zelimir Obradovic (95/96)
Amb 1: Pedro Ferrándiz (67) Clifford Luyck (93) i Lele Molin (11)
Fenerbahce Ülker vs. Reial Madrid
Antecedents històrics:
En els dos duels entre turcs i espanyols aquesta temporada la sort ha estat repartida. Mentre que el Fenerbahce va guanyar a la jornada 10 per 78 a 77 amb un final polèmic a Istanbul (per una falta molt rigurosa de Carroll sobre Nunnally), el Madrid ho va fer al Palacio per 61 a 56 en la penúltima jornada de la fase regular.
James Nunnally va ser el millor del partit de la primera volta amb 18 punts, ben acompanyat per Ekpe Udoh, el jugador amb més minuts disputats de tots es participants en aquesta ‘Final Four’. Sergio Llull va ser el millor de l’enfrontament de la segona volta amb 16 punts. Els 11 punts de Rudy Fernández també van ser clau.
Madrid i Fenerbahce es van trobar a les semifinals de Madrid 2015 i els blancs van superar clarament l’aleshores debutant Fenerbahce per un enganyós 96 a 87, i és que els de Laso van arribar a diferències de 20 punts al seu favor. Gustavo Ayón va ser el millor d’aquell matx amb 18 punts.
El ‘swingman’ del Madrid Rudy Fernandez va ser co-MVP de la jornada 3 de la fase regular de la temporada 2012-2013 contra el Fenerbahce gràcies a una valoració de 30 punts.
Els duels globals entre uns i altres fins avui sumen un total de 18 partits. El balanç és molt favorable als madrilenys amb 12 victòries i 6 derrotes. Cal dir que 4 d’aquestes 6 desfetes del Madrid contra el Fenerbahce han tingut lloc entre els quarts de final de la temporada passada i la primera volta d’aquesta.
L’anterior victòria turca va ser l’octubre de 2015 i la primera va ser quan l’equip només es deia Ülker, el 15 de gener de 2003 en el segon partit que disputaven a l’Eurolliga uns i altres. De fet, els otomans només han guanyat a la pista del Madrid una vegada de les 9 ocasions que s’han trobat al Palacio.
Retrobaments:
Zeljko Obradovic va entrenar 3 temporades el Madrid i el va guiar a la seva vuitena Copa d’Europa, a Saragossa 1995. El tècnic serbi va aconseguir la seva tercera màxima corona en tres finals disputades en vèncer, el seu equip, l’Olympiacos per 73 a 61 amb 21 punts d’Arlauckas.
Zeljko Obradovic va entrenar l’actual tècnic del Madrid, Pablo Laso, durant dues temporades mitjan anys 90. Junts van guanyar la Copa Saporta de 1997 a Nicòsia contra el Muller Verona per 78 a 64.
Ekpe Udoh i Gustavo Ayon van ser companys d’equip als Milwaukee Bucks de l’NBA durant uns mesos de l’any 2013, abans que el mexicà marxés als Atlanta Hawks, la seva destinació anterior al Madrid.
Othello Hunter i Kostas Sloukas van coincidir a l’Olympiacos del Pireu durant la temporada 2014-15. De fet tots dos van perdre contra el Madrid la final de l’Eurolliga del 2015.
Dades individuals:
Ekpe Udoh arrasar el Madrid als playoffs de la temporada passada. Va ser l’MVP del segon i del tercer partit. A Istanbul Udoh va acabar amb 18 punts, 4 rebots, 2 taps i una valoració de 25. A Madrid, mentrestant, va sumar un doble doble amb 15 punts, 12 rebots i un 33 espectacular de valoració.
Jan Vesely va aconseguir el seu rècord de valoració (31) a les semifinals de Madrid 2015 contra el conjunt blanc.
Nikola Kalinic contra el Madrid es creix. I és que l’aler serbi va aconseguir en el segon partit dels playoffs de la temporada passada el seu màxim registre valoratiu (21) contra el Madrid. Kalinic va anotar 17 punts, a més de 5 rebots i 3 assistències en un partit que els turcs van guanyar per 100 a 78 i 3-0 la sèrie.
Nikola Kalinic també va aconseguir un altre rècord contra els blancs en repartir 7 assistències, quan jugava amb l’Estrella Roja, contra el Madrid el gener de 2015. Va acabar amb 10 punts, 7 assistències i 6 rebots.
Cobertura televisiva del partit:
-Es podrà veure a través de 18 plataformes televisives, i per Euroleague TV a través d’streaming.
-Un mínim de 14 països (Catalunya, Bulgària, Espanya, Albània, Bèlgica, Txèquia, Alemanya, Hongria, Romania, Eslovàquia, Turquia, el Regne Unit, la Xina i Mèxic) dels 5 continents (Europa, l’Àfrica, l’Àsia, Amèrica i Oceania) es faran ressò d’aquest enfrontament corresponent a la segona semifinal de la ‘Final Four’ de la màxima competició continental.
-I diem un mínim de 13 països perquè EUROSPORT ASIA/PACIFIC donarà cobertura a la zona d’influència del sud-est asiàtic i Oceania i SETANTA ho farà a bona part del continent africà.
-Al nostre país es podrà sintonitzar el partit per televisió a través dels canals Esport 3, Movistar Plus Deportes i #0.
-Nosaltres, els de 24segons.cat, serem l’única emissora que transmetrà, íntegrament, el matx en català.