Autor: Sergi Díaz
INDIANA PACERS 102 – 106 CLEVELAND CAVALIERS (0-4)
Escombrada dels Cavs a uns Pacers que es despedeixen de la temporada 2016-17 amb un regust amarg. Els d’Indiana només van dominar el primer quart aprofitant les ja típiques empanades de Cleveland en els primers minuts. Accions individuals de Kyrie Irving i la força de James apropaven els Cavaliers i a partir del segon quart ja van començar a disposar de petits avantatges que no deixarien perdre tot i el desencert en atac de Kevin Love (5 punts amb un 2/13), però sí que hi eren Irving (28 punts) i LeBron (33 i 10 rebots). I a Indiana va fallar el príncep. Després d’un immens Game 3, Paul George no va estar fi de cara la cistella (5/21 en tirs). Van ser el jove Myles Turner i l’esbojarrat Lance Stephenson els que lluitaven i anotaven per part dels locals. Després de dominar durant bona part del partit, els Cavs van veure com els Pacers s’acostaven perillosament en els instants finals fins arribar a posar-se per davant a falta de minut i mig per acabar. Però mai t’has de confiar quan tens un Rei al davant. Triple i posterior recuperació de LeBron per capgirar el resultat. Els Cavs recuperaven la bola a falta de 15 segons i 3 amunt i JR Smith provocava infarts per Ohio quan amb tot de cara per aguantar possessió intentava una assistència per darrere l’esquena que acabaven recuperant la possessió a falta de pocs segons. No contents els Cavs en provocar un infart als seus seguidors, provocarien un segon quan Paul George es quedava absolutament sol a la línia de tres amb possibilitat per empatar el partit. No obstant, no era el dia de PG13 que el tir va ser una pedra que no va tocar ni ferro. 4-0 i LeBron que suma un any més sense perdre un partit a primera ronda.
OKLAHOMA CITY THUNDER 109 – 113 HOUSTON ROCKETS (1-3)
Dinàmica semblant a la vista en el segon i tercer partit. Uns Thunder que controlaven tot el partit, però que als instants finals el joc col·lectiu contra el salvatge rendiment individual de Westbrook fa decantar la balança del costat de Houston. Russ, com ja va passar en l’últim partit, va comptar amb més ajut dels seus companys, però en els moments que l’estrella d’Oklahoma seia a la banqueta el parcial dels Rockets era demolidor. Sembla que si OKC vol guanyar, Westbrook ho ha de jugar tot. Molt diferent és el cas de Houston, que sempre té segones espases o aportacions destacades d’altres jugadors que no siguin Harden. Partit fluixet de la Barba (16 punts 0/7 en triples) que va comptar amb un convidat inesperat que va firmar el partit perfecte: Nene Hilario. El veterà pivot brasiler es va enfilar fins els 28 punts amb un 12/12 en tirs, 10 rebots i un +24 amb ell a pista. A això sumar-li la sempre vital aportació dels homes de banqueta: Gordon i Lou Williams (18 punts cadascú). Westbrook feia història al registrar un triple-doble abans del descans: 17-10-10, però només es traduia en 4 punts d’avantatge. Com havia succeit anteriorment, la pressió i el fet de forçar tants llançaments obligaven a Westbrook a baixar percentatges a mesura que anava avançant el partit. D’Antoni feia Hack-A-Roberson (2/12 en tirs lliures); Donovan no el canviava i, lògicament, Houston es posava per davant. La mateixa història que en altres partits. Error d’infantils a OKC després de la jugada del partit. Amb 104-108, Adams llançava a fallar el tir lliure, capturava el seu propi rebot i immediatament buscava a Westbrook que anotava un triple des de 9 metres. Segons després, falta poc contundent de Jerami Grant que suposava un 2+1 per Nene i la sentència dels visitants.
CHICAGO BULLS 95 – 104 BOSTON CELTICS (2-2)
Sense Rondo, Chicago pateix moltíssim. No té cap referència com a base creador i els atacs es juguen a la babalà . Ha de ser Jimmy Butler, no precisament el prototip de jugador que busca la passada (malgrat acabar amb 9 assistències), l’encarregat d’intentar ordenar el seu atac. Igual que en el tercer partit, Boston sortia endollat des del principi i agafava els primers avantatges aprofitant la parsimònia local. Els Bulls són el summum del caos i l’absurd. La nova prova d’això fou el drama d’atacs que estava fent Michael Carter-Williams i que Isaiah Canaan (13 punts i +11) fos el base revolsiu que va capgirar el partit. Els Celtics es deixaven remuntar 20 punts i els locals es posaven per davant en el tercer quart. Només va ser un miratge. Isaiah Thomas (33 punts) es va posar l’equip a l’esquena i a través de les seves penetracions va perforar una i altra vegada la defensa Bull per posar l’empat a la sèrie i recuperar el factor pista del TD Garden. Menció especial a l’ajustament que ha fet Brad Stevens en els últims dos partits posant Gerald Green com a “4” titular. Amb aquesta alineació petita, Chicago no pot adaptar-se al ritme i espais dels de Boston.
UTAH JAZZ 105 – 98 LOS ANGELES CLIPPERS (2-2)
Tornava Gobert i Griffin era baixa per lesió. A això se li va sumar la poca aportació de Hayward (9 minuts) per una intoxicació alimentària. Partit de trams on els Clippers van dominar durant més minuts. De nou, el nivell de Chris Paul és impressionant: 27 punts, 9 rebots, 12 assistències. La dosi de talent de Jamal Crawford des de la banqueta feia que els angelins agafessin avantatges durant bona part del segon, tercer i quart període. Però com va passar en el primer partit, Joe Johnson va dinamitar el matx en els últims minuts aprofitant l’habitual col·lapse dels Clippers. Del 80-87 a falta de 7 minuts al 99-92 quan restava minut i mig. Iso-Joe va anotar 13 punts en l’últim quart -11 consecutius- per acabar amb 28 i brindar una victòria a l’afició de Salt Lake City a casa. A destacar les 11 assistències de l’ex blaugrana Joe Ingles i l’aportació de Gobert en els 23 minuts que va estar a pista: 15 punts, 13 rebots i 2 taps.