Autor: Sergi Díaz
CONFERÈNCIA EST
Boston Celtics (1) – Chicago Bulls (8)
La petita crisi a Cleveland ha provocat que els Celtics es col·loquin primers, i el TD Garden serà un infern sabent que tindran avantatge de camp en totes les sèries de Conferència. La ciutat de Boston confia en un geni tàctic com és Stevens, la versalitat anotadora del menut Isaiah Thomas i el bloc defensiu que tenen a les ales. Molt a tenir en compte si Thomas, referència ofensiva, tindrà tantes facilitats per penetrar com ha tingut durant la temporada regular. Chicago, classificat a última hora i patint perquè els Heat de Spoelstra no donessin la sorpresa, és un dels equips més irregulars de la competició. Capaç de guanyar en partits molt seriosos i perdre amb baixíssimes anotacions contra rivals molt menors. Butler com a referència i Mirotic com a segona espasa són els estàndards ofensius que els ha permès classificar-se. La irregularitat i el caràcter de Rondo són una incògnita, però no acostuma a fallar quan s’acosta l’hora de la veritat. I Wade… Qui escriu aquestes línies té la sensació que en aquest tram final de temporada els Bulls han jugat millor sense ell. És un veterà, un dels millors escortes de la història i és probable que ara que es juguen les garrofes desperti.
Balanç de la temporada: 2-2
Cleveland Cavaliers (2) – Indiana Pacers (7)
Molt més igualat del que podria semblar un duel entre segon i setè de la Conferència. Els Cavs estan en hores baixes. Després de l’All-Star firmen un 12-15 de rècord i sensacions pèssimes -especialment defensives- per un equip que aspira a revalidar un títol i que compta amb un fons d’armari de luxe i un cinc inicial amb Irving, Smith, James, Love i Thompson. Completament al revés dels Pacers que han canviat la cara després del retorn de Lance Stephenson. Paul George es troba en el millor moment de la temporada: jugador del mes a l’Est i anotant 30 punts per partit en els últims 10 enfrontaments. George i LeBron es respecten i s’admiren, no acostumen a decebre quan s’enfronten i ja sabem com es posa ‘The King’ quan activa el mode de Playoff.
Balanç de la temporada: 3-1 Cavaliers
Toronto Raptors (3) – Milwaukee Bucks (6)
Sense dir gaire res, els Raptors han acabat amb el mateix balanç que els Cavs i superant adversitats en l’últim mes com la baixa d’un dels seus eixos: Kyle Lowry. Els fitxatges d’Ibaka i Tucker són un luxe i han demostrat ser un equip compacte i seriós. Tot i això, les seves dues referències (Lowry i DeRozan) acostumen a ser molt intermitents en post-temporada i els de Toronto ho noten. I molt. I al davant tenen un equip jove que olora la sang. Amb una de les revelacions de la lliga al capdavant (Giannis Antetokounmpo), els Bucks són un conjunt molt incòmode. Per físic, per pressió defensiva i per la quantitat d’espais que poden ocupar alhora els seus jugadors. El canell de Middleton és oxigen per un equip que patia per anotar des de la llarga distància, però que segueix fidel al Giannis-sistema. L’espectacle amb ‘The Greek Freek’ està assegurat.
Balanç de la temporada: 3-1 Raptors
Washington Wizards (4) – Atlanta Hawks (5)
Per un servidor, els Wizards són el tapat de l’Est. Juguen a un ritme vertiginós de la mà d’un dels bases més explosius de la lliga, John Wall. L’ex de Kentucky dirigeix, distribueix i penetra sense miraments. Ben acompanyat pels punts de Beal, han format una societat a la capital que és l’enveja de mitja lliga. Bogdanovic des de la banqueta és un luxe i Otto Porter i Morris són complements ideals. Compte perquè són un malson. Al davant, uns Hawks que van patir una ratxa dolentíssima quan van perdre la seva referència ofensiva i defensiva: Paul Millsap. Amb el seu All-Star ja recuperat, han tornat al camí de la victòria i han acabat classificant-se en cinquena posició, en un duel que teòricament hauria de ser el més igualat de la primera fase. A banda de Millsap, la clau dels Hawks resideix en com s’hagi llevat Denis Schröder i del canell i facilitat anotadora de Tim Hardaway Jr, un microones en la seva màxima expressió que viu de ratxes. Capaç d’afusellar el rival en pocs minuts o desesperar el seguidor d’Atlanta.
Balanç de la temporada: 3-1 Wizards
CONFERÈNCIA OEST
Golden State Warriors (1) – Portland Trail Blazers (8)
“Blazers en 6”, diu el bo de Lillard. Esperança no li falta, però tot el que no sigui que Golden State no passi de ronda serà un fracàs en forma de sorpresa. Molt més frescos que l’any passat, els Warriors tenen ben clar el que volen aquest any. En l’últim mes han jugat el seu millor bàsquet, Kevin Durant ha tornat com si no s’hagués lesionat i Curry ha activat el mode MVP. Són una trituradora als dos costats de la pista i la paraula “anell” és el primer que ens ve al cap quan parlem d’ells. Lillard, jugador del mes a l’Oest, intentarà no posar-ho fàcil. L’estrella Blazer arriba amb el canell molt calent i amb la idea de carregar-se el principal candidat a l’anell. La clau, però, estarà en Jusuf Nurkic. Si està bé físicament – ha tingut problemes durant les últimes setmanes de competició – serà el factor diferencial de l’eliminatòria. Pachulia no el pot defensar i els Warriors hauran de jugar amb l’small-ball i Green de 5, molt més versàtil però també més baixet, per intentar frenar-lo.
Balanç de la temporada: 4-0 Warriors
San Antonio Spurs (2) – Memphis Grizzlies (7)
Hi ha pocs equips que poden dificultar el joc dels Spurs, i un d’ells són els Grizzlies. Aquesta temporada els han posat contra les cordes en més d’una ocasió i no seria cap sorpresa que els Grizzlies esgarrapessin alguna victòria a l’AT&T o arribessin a forçar un setè partit. Com passava amb l’Est, és un segon contra setè enganyós perquè a priori no existeix la suposada superioritat amb la que compta el #2. Els Spurs es resumeixen bàsicament en Kawhi Leonard. És un Kawhi-sistema, però Leonard és molt bo. Un robot que pràcticament no s’equivoca en atac i un animal defensiu – tot i que aquest any s’ha reservat per estar més fresc en atac -. L’aportació de Pau des de la banqueta compensa la segona unitat i permet als Spurs seguir sumant amb facilitat durant tot el partit. A l’altra banda, l’altre Gasol és peça clau del rendiment de Memphis. Intangibles que sumen sempre i líder espiritual de la franquicia de Tennessee. La defensa per bandera amb Conley, Allen, Green i Marc més Randolph sortint des de la banqueta. I que tot això no ens distregui de veure un duel de germans catalans a primera ronda dels Playoffs de l’NBA.
Balanç de la temporada: 2-2
Houston Rockets (3) – Oklahoma City Thunder (6)
Duel de MVPs. Els dos principals candidats amb dues temporades històriques s’enfrontaran a primera ronda. Harden vs Westbrook, Westbrook vs Harden. Dos jugadors que acumulen més de 60 triples-dobles aquesta temporada. El context, però, convida a pensar que Harden serà superior perquè té millors companys: Gordon, Ariza, Beverley, Anderson, Lou Williams… Frenar Harden és frenar mig Houston, i d’això se n’encarregarà Roberson; però els texans compten amb altres factors ofensius que poden dinamitar el partit. I més en un equip com els Rockets que corre molt i llança molt de tres. Molt. Moltíssim. En qualsevol moment Gordon o Lou poden anotar dos o tres triples consecutius per trencar un partit. Per contra, frenar Westbrook sembla ser sinònim d’acabar amb OKC. Perquè tot ho fa ell, d’aquí que hagi registrar la major marca de percentatge d’ús d’un jugador en una temporada i hagi acabat amb mitjana de triple-doble. Espero uns Thunder molt defensius (Oladipo, Roberson, Grant, Adams) i en atac encomanar-se a Russell.
Balanç de temporada: 3-1 Rockets
Los Angeles Clippers (4) – Utah Jazz (5)
Sobre el paper és l’eliminatòria més igualada de l’Oest. Un factor pista -que pot ser diferencial – que no s’ha definit fins l’última jornada i que ha acabat en mans dels Clippers. Són dos equips que juguen a ritmes baixos i que intenten mantenir un cert ordre. En el cas dels Jazz, un ordre col·lectiu defensiu en el que en l’apartat ofensiu destaca Gordon Hayward; i en el cas dels de Los Angeles un ordre basat en el que digui Chris Paul, el millor base pur dels últims anys, i en menor mesura Blake Grifin. L’atractiu de l’eliminatòria sembla que estarà sota els cèrcols. Duel de titans a la pintura amb DeAndre Jordan contra Rudy Gobert, probablement el Defensor de l’Any. Dos pivots molt físics, excel·lents continuadors de pick&roll i que finalitzen de forma excel·lent prop de l’anella. Els Clippers, els eterns aspirants que no han passat mai de semifinals de Conferència, o una de les revelacions de la temporada. Facin les seves apostes.
Balanç de temporada: 3-1 Clippers