Reial Madrid contra Darussafaka: el líder de la fase regular contra el vuitè classificat; un equip que va concloure que a més de quedar primer, va acabar la fase anterior encadenant quatre triomfs seguits contra un altre que va necessitar esperar a una última jornada agònica, en què competia contra l'altre aspirant a la vuitena plaça, el l'Estrella Roja; el conjunt que acumula més trofeus de la màxima competició continental (8) contra un nouvingut als play-offs...
La llista d'indicadors seria inacabable, però sempre apuntaria cap a la mateixa direcció: la grandíssima distància que separa un equip de l'altre. Ara bé, quan s'han vist les cares avui al Palacio de los Deportes s'ha vist no només una gran igualtat, sinó fins i tot dominis al marcador del Darussafaka fins al tercer quart.
I després, al darrer minut, el Darussafaka, que ha jugat sempre molt desacomplexat, ha forçat el 78 a 75. Finalment, però, el talent individual dels locals (sobretot del de sempre, Sergio Llull) han impedit que el bon paper dels turcs s'hagi traduït en un triomf que hauria trencat tots els pronòstics.
Tot i les diferències abans esmentades, la primera cistella ha caigut del cantó visitant, i no seria pas el darrer avantatge que tindrien els turcs. I és que el Darussafaka ha igualat i en alguns casos superat els blancs en intensitat i encert. El resultat final del primer quart (16-24) n'era una bona mostra. Al segon quart els blancs s'han sabut refer i han anat retallant distàncies, però no han aconseguit canviar la sensació general que planava al Palacio de los Deportes.
Una de les claus ha estat el control del rebot. Al final del primer quart, els turcs n'acumulaven més de defensius i d'ofensius. Això ajudava, per una banda, a reforçar una molt bona defensa i, per una altra, significava disposar tot sovint de segones opcions per anotar o construir de nou jugada. El local Othello Hunter es referia justament a la lluita pel rebot com una de les claus de cara al segon període quan ha estat entrevistat a la mitja part. El que sí que dominava el seu equip era l'encert des del 6,75.
El Darussafaka n'abusava, i aquest va ser un dels factors que va ajudar al Madrid a anar retallant distàncies. Per exemple, a la primera part, amb 12-14, Brad Wanamaker ha intentat un triple des de molt lluny que podria haver distanciat el seu equip a 5, però ha errat i a la jugada següent el Madrid ha empatat el matx a 14. Wanamaker, que va ser l'home decisiu en atac quan els blancs van jugar (i perdre) al Volkswagen Arena en la fase regular d'aquesta temporada, ha tornat a ser un dels més actius i encertats ofensivament.
Tot i el seu encert, però, no ha pogut evitar que els locals s'anessin apropant durant els últims 3 minuts, en què van aconseguir un parcial de 10 a 1. El 36 a 37 amb què s'arribava al descans seguia deixant les coses totalment obertes, però una mica millor per als madridistes que deu minuts enrere.
La represa començava amb cistella visitant que augmentava l'avantatge a tres punts, però el quart seguiria viaranys molt diferents. El Reial Madrid ha sabut mantenir la línia ascendent, l'embranzida, que ja havia començat a agafar en el quart anterior, i a poc a poc ha anat obrint forat. A partir d'aquest moments seria el Darussafaka qui aniria a remolc. El 44 a 40 anotat per Sergio Llull, que acabaria sent el gran protagonista al final, ha estat un primer avís.
Llull, l'especialista a desembussar partits ajustats, l'home que havia clavat 26 punts al Darussafaka quan aquests van visitar el Palacio durant la fase regular, ha clavat un triple que era un clar indicador que la maquinària madridista es posava en marxa. Els blancs fins i tot es permetien de forma esporàdica alguna jugada de fantasia, com un alley-oop de Randolph. En contrast, el Darussafaka semblava més nerviós, conscient que perdia el tempo del partit. El tercer quart acabava amb 61 a 53 al marcador.
Els dobles dígits s'intuïen, i van acabar arribant. En aquest cas el protagonista seria Jaycee Carroll, que feia el 68 a 58. I per arrodonir la festa, pocs instants després portava la diferència al +12. Però els turcs no s'han rendit malgrat tot, havien massa esforços i havien deixat massa bona imatge i credencials per regalar al Madrid un final de partit plàcid. El 78 a 75 (que podria haver estat 78 a 76 si Wanamaker no hagués fallat un tir lliure) feia pensar en una possible sorpresa, però llavors ha aparegut el de sempre, Sergio Llull. Ell també ha errat un dels dos tirs lliures de què ha disposat, però ha agafat el rebot i ha encistellat. Els últims punts, de Luka Doncic de tir lliure, han estat la cirereta d'un pastís que el Reial Madrid ha hagut de suar molt per tastar.