Autor: Pau Cortés / Fotografia: Euroleague.net
Després del gran partit que un nouvingut als play-offs com el Darussafaka va fer al Palacio de los Deportes, en què es va quedar fins i tot a prop d’obtenir el triomf contra tot un Reial Madrid, primer de la fase regular i campió de la competició fa dues, hi havia molt d’interès per saber si repetiria la bona imatge. I no només ha tornat a fer un gran partit, sinó que aquest cop s’ha endut el premi gros.
Aquest cop el Madrid no ha sabut jugar els últims minuts (justament una assignatura en què sol excel·lir), i en canvi sí que ho ha sabut fer el Darussafaka, que ha estat molt més encertat. Gustavo Ayón (16 punts i un 30 de valoració), MVP del matx, i els 22 punts de Sergio Llull (18 dels quals en el segon període) no han estat suficents per batre un Darussafaka ben liderat per Brad Wanamaker, Will Clyburn i Ante Zizic.
Efectivament, i igual que fa dos dies, el Darussafaka començava fort i decidit, en aquest cas amb dos triples consecutius (2-6). en el primer enfrontament l’encert des del 6,75 va ser un problema, però no en aquest cas: 3 de 6 al final del primer quart; en canvi, el Madrid només n’ha anotat 1 amb els mateixos intents). Intercanvi de cops, de cistelles que afavorien al Darussafaka tot i la potència ofensiva dels locals. El Madrid feia una defensa més agressiva que en el primer partit. El rebot que en el primer partit havia dominat el Darussafaka al principi ara estava molt més equilibrat. Els ofensius, però, els va saber aprofitar en un parell d’ocasions per fer cistelles en segones opcions.
El partit ha acabat amb força desencert per part de tots dos: un triple fallat de Rudy Fernández ha estat respost per un altre llançament errat d’Anderson a l’altre cantó. 19 a 22 al final del primer quart
El segon quart començava amb una pèrdua de pilota del Madrid, que està a punt de recuperar en la mateixa jugada, cosa que acabaria fent 30 segons més tard. La imprecisió començava adominar l’escenari. els nervis es feien sentir. Madrid ha fallat tres tirs en una sola jugada (dos del quals Doncic en dos de consecutius). En aquest tram Zizic ha estat decisiu amb quatre punts consecutius. I el Madrid que seguia fallant tot el que intentava (de fet, ha necessitat 3 minuts i mig d’aquest quart per anotar). Thompkins i Hunter responen amb 4 punts consecutius dels blancs, i el Darussafaka que es veu obligat a demanar temps mort. S’arribava al descans amb un triple de Wilbekin en suspensió sobre la botzina que situava el 38 a 44 definitiu.
A la represa, el guió es torna a repetir, el Madrid aconsegueix liderar el marcador, també amb gran protagonisme de Llull, que anota el 55 a 49. El Madrid a poc a poc s’anava enfilant i no trigava a obtenir el 58 a 51, el seu màxim avantatge del Madrid. I Llull tornava a ser l’arma decisiva: ha anotat 16 punts només en aquest quart per només dos en tot el primer període. Però el Darussafaka no es rendia, com ho demostrava el 68 a 66 final del final del tercer quart (i amb tir per empatar).
L’equip turc no havia aconseguit empatar a 68 en la darrera jugada del tercer quart, però sí que ho ha pogut fer a la primera del darrer. I a continuació ampliava s’avançava de quatre. Semblava que havia d’aparèixer el de sempre, Sergio Llull, que ja va desequilibrar el primer partit: el mallorquí ha creuat tota la pista i ha deixat una safata amb oposició per empatar. Però a partir de llavors ha arribat el desencert del Madrid, que en una mateix jugada era capaç de capturar 2 rebots ofensius i errar els 3 llançaments que ha intentat. Això ha permès al Darussafaka tornar-se a avançar. Al Madrid li costava transformar les segones jugades nascudes del rebot ofensiu, i qualsevol petit parcial, ni que fos el 2 a 6 aconseguit pels turcs, provocava desequilibris i molts nervis. Encara més en un quart com aquest amb pocs punts.
I arribaven els moments decisius, el darrer minut, aquells instants en què el Madrid guanya tants i tants partits. 78 a 80 temps mort amb menys d’un minut per jugar. Randolph aconsegueix que els visitants no obrin un forat que llavors semblava ja insalvable: 80 a 82. Set segons. Temps mort. Però llavors el jove Luka Doncic, que s’ha consagrat en aquesta temporada europea però que ha estat avui molt apagat, ha comès una falta que ha transformat en tirs lliures Brad Wanamaker (que ha acabat sent el màxim anotador del seu equip: 21 punts). L’eliminatòria marxa a Turquia. El Darussafaka torna a casa content del triomf i de les sensacions mostrades fins ara. El Madrid, amb els dubtes que genera no només saber que el rival té prou amb fer valer el factor pista per passar, sinó no haver estat capaç d’exhibir a la pista la seva gran superioritat.