Eurolliga jornada 30 (dia 2): el Darussafaka completa el quadre del Top8 en superar l’Estrella Roja

Eurolliga jornada 30 (dia 2): el Darussafaka completa el quadre del Top8 en superar l’Estrella Roja

Quatre partits en joc però només un dubte: qui seria l’equip que aconseguiria la vuitena plaça. Darussafaka o Estrella Roja. Però aquest cop no calia que paressin l’orella als transistors o miressin de cua d’ull cap televisor: el destí ha volgut que es veien les cares tots dos al Volkswagen Arena. Finalment, i després d’un partit força disputat, l’Estrella Roja ha hagut de rendir-se. Hauran de tornar a provar sort l’any vinent.

En canvi sí que es classificaran i en posicions molt privilegiades, el Reial Madrid, com a líder, i que avui ha guanyat a casa a l’Anadolu Efes, sisè; i el CSKA de Moscou, que no ha pogut mantenir les darreres setmanes la posició de privilegi i s’haurà de conformar a ser segon, darrere dels castellans. El rival dels russos, l’Olympiacos, passa com a tercer, just darrere dels moscovites.

Però si avui hi havia un partit especialment anecdòtic era el de l’Emporio Armani-Unics Kazan, amb l’únic alicient de veure qui seria el darrer classificat. I finalment, el fanalet vermell se l’han endut els italians, en un any certament per oblidar.

Darussafaka 72 Estrella Roja 68

El guió semblava escrit per un guionista de suspens: els dos equips que s’havien de jugar la darrera plaça s’enfrontaven a l’última jornada, un torcebraç sense concessions per veure qui adquiria el preuadíssim vuitè lloc d’aquest Top8. La història de l’Estrella Roja contra l’ambició del Darussafaka d’acompanyar el Fenerbahce com a representant de Turquia a la següent fase. I el desenvolupament del partit ha seguit el mateix guió, el mateix suspens: no ha estat fins al darrer quart que s’ha vist qui seria el triomfador. Llavors ha estat quan el Darussafaka, amb un bon parcial, ha pogut celebrar amb els seus seguidors la classificació.

I és que si les coses semblaven ben encaminades per als interessos locals al descans amb una renda de dobles dígits (43-32), l’Estrella Roja ha començat a retallar fins gairebé la meitat, amb sis punts negatius al final del tercer quart. Però llavors ha vingut el parcial de 18 a 7 que ha trencat deifinitivament el partit i aleshores, a diferència del que havia passat a la represa, l’Estrella Roja no ha tingut capacitat de reacció. Tampoc no l’ha tinguda contra el 22 punts de Brad Wanamaker (25 de valoració) i els 16 de Scottie Wilbekin (22 final de valoració), que no només han estat els màxims anotadors, sinó que han tingut protagonisme ofensiu en els moments decisius del matx, quan el seu equip s’estava jugant ni més ni menys ser entre els vuit millors equips del continent.

CSKA 90 Olympiacos del Pireu 86

El duel entre dos dels equips mes potents del continents, CSKA i Olympiacos del Pireu, ha acabat amb una victòria ajustadíssima del russos i en un partit a molts punts: en només dos dels quarts un dels dos equips ha anotat menys de 20 punts. De fet, els grecs, han tingut l’oportunitat guanyar fins al darrers instants, ja que amb 22 segons per disputar el marcador era de 88 a 86. I poc després, amb 8 segons i ja amb el marcador definitiu, Kostas Papanikolau ha fallat un triple, seguit d’un tir de dos de Ioannis Papapetrou, que convertit els últims segons en un autèntic infern per als locals.

Ara bé, en el global del matx els dominadors han estat, en línies generals, els russos. Al final dels dos primers quarts la diferència era de 10 punts (8 en concloure el tercer quart) i no ha estat fins al darrer tram que l’Olympiacos s’ha apropat veritablement i perillosa al marcador. Però aquest cop (i a diferència de la famosa final del 2012, amb tir final de Printezis), el CSKA no s’ha deixat endur pels nervis ni s’ha deixat remuntar. Dos tirs lliures de Cory Higgins han establert el resultat definitiu i han fet inútils els esforços grecs. Nando de Colo i Milos Teodosic, amb 23 punts cadascú (tot i que el més valorat ha estat el més ben valorat, amb 31, per “només” 21 de Teodosic) han estat però els grans protaginistes de la nit. El millor dels visitants ha estat Printezis amb 12 punts i 7 rebots.

Emporio Armani 68 Unics Kazan 91

Duel entre els dos darrers classificats, que ha servit perquè l’Unics Kazan tingui el dubtós honor d’haver-se evitat acabar a la cua de la classificació. Una posició ben galdosa que ocupa, és clar, l’Emporio Armani, que acaba amb el mateix balanç però amb el bàsquet average perdut. A tot això s’hi ha sumat el fet d’haver perdut per una diferència molt considerable a casa i rebent més de 90 punts del rival. Ara bé, val a dir la diferència al marcador no reflecteix la totalitat del desenvolupament del període, ja que el primer període ha estat molt igualat.

I és que el parcial del tercer quart ha estat demolidor: 10 a 29. L’encert més elevat ha resultat decisiu, sobretot en el triple. Els russos n’han tingut el doble (tant en percentatge com en nombre total) respecte el seu rival. També decisiva ha estat l’aportació de Latavious Williams, que ha fet dobles figures: 20 punts i 12 rebots per un 34 final de valoració. Una magnífica manera d’acomiadar, juntament amb el seu equip, la competició enguany.

Reial Madrid 97 Anadolu Efes 80

El Reial Madrid ja se sabia líder abans de començar, atès que sortia amb una victòria d’avantatge respecte el CSKA i amb el bàsquet average guanyat. Els bons resultats de les últimes jornades, sumats a alguna relliscada puntual del CSKA, han consolidat el campió de fa dos anys. Tot i això, tot i la instrascendència del matx, els blancs no han perdut l’oportunitat d’acomiadar-se d’aquesta fase amb una victòria davant de la seva afecció, contra un rival, l’Anadolu Efes, que també ha passat de fase, tot i que en una molt més modesta sisena posició.

El 16 a 21 amb què començava aviat ha quedat igualat, però la superioritat que han exhibit els blancs no s’ha mostrat fins ben avançat el darrer quart (76 a 74 amb poc més de quatre minuts per jugar). Llavors ha estat quan les individualitats del líders han decantat el matx. 29 punts de Jaycee Carroll i 11 assistències de Luka Doncic, que han estat els millors.