La nova Eurolliga, amb el sistema de lliga implentat enguany, ha engegat, i ho ha fet amb el mateix enfrontament que van protagonitzar a les finals del 2013 i 2015. Un dels partits més vibrants que es poden veure avui dia a Europa. Els viaranys del partit han estat finalment més similars a la final de fa dues temporades. El Madrid a poc a poc s’ha anat sentint còmode i ha acabat governant amb claredat el marcador, en aquest cas amb una distància de vint punts que no reflecteix el que ha passat durant gairebé tot el partit. I és que el Madrid ha hagut de suar i de valent per arribar als dobles dígits d’avantatge. Actuació molt destacada de Llull, el gran referent ofensiu dels locals (22 punts). El millor de l’Olympiakos ha estat novament Vasilis Spanoulis, amb 12 punts i 5 assistències per un 14 final de valoració.
Nou format d’Eurolliga però amb elements que resten inalterables: per exemple, la la qualitat de Spanoulis. El grec feia els primers punts de la competició amb un triple (el primer que intentava), però els madridistes han evitat que els grecs s’escapessin i no han trigat en posar-se per davant, si bé quasi sempre amb distàncies molt curtes. Papanikolau ha aconseguit els altres dos avantatges grecs (4-5, 14-15), però en general el ritme cada cop el duien més els blancs. Gustavo Ayón, Rudy fernández i, sobretot, Sergio Llull, han demostrat que segueixen també en molt bona forma. Aquest darrer, de fet, ha acabat amb 15 punts anotats en aquest primer quart. El resultat final ja demostrava que el Madrid començava a prendre distàncies (24-17).
Els grecs han començat el segon quart conscients que no podien deixar que els blancs s’escapessin, i de fet han començat anotant, i no ha passat ni un minut i mig que l’Olympiakos ja havia reduït la distància dels 7 punts a 3 (24-21), gràcies en part a una bona defensa que ha impedís que els blancs anotessin. Aquests, però han intentat dues estirades. Luka Doncic, que ha completat un bon partit (11 punts), ha donat al seu equip un màxm avantatge de +8. Però ha estat en va, Spanoulis, l’home que havia encetat l’anotació del partit, situava el 42 a 40 amb què s’ha arribat al final de la primera meitat.
El Madrid remata la feina al darrer quart
La represa no ha canviat el guió que s’havia vist fins llavors: alternància entre igualtat (de fet Printezis a empatat el partit a 42 abans que s’acomplís el primer minut) amb períodes de més domini blanc, més evident sobretot al final, però en cap cas definitiu. I menys amb un equip amb la capacitat de reacció de l’Olympiakos. Tot i això, l’escletxa que han obert els locals ha acabat essent decisiva per establir les bases del triomf definitiu, que arribaria al darrer quart. El tercer quart acabava amb 62 a 53, és a dir, amb un nou màxim avantatge, en aquest cas de nou punts.
El darrer quart s’ha trencat la dinàmica dels altres tres, i aquest cop era el Reial Madrid el que anotava primer. Othello Hunter col·locava els dobles dígits, i portava els grecs, ja definitivament, a remolc. L’Olympiakos no trigava a trencar aquesta barrera psicològica, la dels dobles dígits, però ara els blancs ja jugaven més còmodes, sense notar l’alè grec al clatell, sense patir perquè un parell de jugades inesperades capgiressin el partit com un mitjó, com han fet els grecs tantes i tantes vegades. I més comoditat han notat encara quan ja als darrers minuts els grecs han abaixat ja definitivament el ritme i deixat que fossin els blancs els qui tallessin les ales de la victòria.