Catalunya cau per la mínima contra la Gran Bretanya (74-76), però deixa una victòria moral al Nou Congost

El marcador diu derrota, però la sensació que queda és la d’un equip que ha tornat a competir. Catalunya ha reaparegut davant la seva afició en una matinal especial al Nou Congost de Manresa i ho ha fet plantant cara a una selecció de la Gran Bretanya que ha hagut de patir fins a l’últim segon. El resultat final, 74-76, deixa una ferida petita al marcador però una gran reivindicació per al bàsquet català.

Amb més de dos mil cinc-cents espectadors a les graderies, l’equip dirigit per Jaume Ponsarnau ha demostrat que el retorn de la selecció catalana no era només un acte simbòlic. Catalunya ha competit, ha dominat durant moltes fases i ha obligat una Gran Bretanya físicament superior a jugar un partit molt més ajustat del que probablement esperava.

El començament ha estat una declaració d’intencions. Catalunya ha sortit amb energia, agressivitat defensiva i capacitat per trobar avantatges en atac. El quintet inicial format per Guillem Vives, Pep Busquets, Adrià Domènech, Jaume Lobo i Ramon Vilà ha donat solidesa a un equip que ha buscat imposar el seu ritme.

La primera meitat ha estat de domini català. La selecció ha sabut controlar el partit des de la defensa, ha tancat espais i ha dificultat molt la producció ofensiva britànica. Al descans, Catalunya marxava per davant (39-32), després d’un segon quart en què només ha concedit 12 punts al rival.

Un dels noms propis del partit ha estat Jaume Lobo. L’escorta ha aportat punts en moments importants i ha estat una de les principals amenaces ofensives catalanes abans del descans, especialment des del perímetre. Els seus triples han ajudat Catalunya a mantenir-se per davant i a fer créixer la confiança d’un equip que jugava amb la pressió de representar molt més que un simple amistós.

També ha deixat bones sensacions Pep Busquets, intens en defensa i determinant en alguns moments ofensius. El jugador ha aparegut quan Catalunya necessitava energia, inclòs un triple important després del parcial britànic de l’últim període que havia complicat el partit.

A la pintura, Ramon Vilà i Ian Platteeuw han aportat presència física davant uns interiors britànics potents, liderats per jugadors com Olaseni. La batalla pel rebot i el control de la zona ha estat una de les claus d’un partit molt igualat.

La Gran Bretanya, però, ha demostrat perquè és un rival de nivell. Ha anat sobrevivint al partit gràcies al seu físic, a la seva capacitat per castigar errors i a l’aparició de jugadors com Olaseni, Hesson i Wheatle, que han liderat la reacció visitant.

El moment decisiu ha arribat a l’inici de l’últim quart. Catalunya ha patit una desconnexió ofensiva que la Gran Bretanya ha aprofitat amb un parcial de 0-11 que ha canviat completament el guió del partit. Del control català s’ha passat a un final d’infart.

Tot i el cop, Catalunya no s’ha rendit. Ha seguit competint, ha recuperat opcions i ha arribat als últims segons amb possibilitats reals de guanyar. Un triple de Guillem Vives ha mantingut viva l’esperança i Lluís Costa ha tingut l’última oportunitat per donar la volta al marcador, però el tir no ha entrat.

El 74-76 final deixa una derrota ajustada, però també un missatge clar: Catalunya té talent, té jugadors preparats i té una base esportiva capaç de competir contra seleccions internacionals. El Nou Congost ha viscut una derrota, però també una reivindicació.

Perquè avui el marcador ha estat per a la Gran Bretanya. Però la imatge ha estat de Catalunya.